Salvador Espriu: Vida, Obra i Llegat Literari

Salvador Espriu

Vida i Context Històric

Salvador Espriu va néixer l'any 1913 i va morir el 1985. Va ser un dels escriptors més significants de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. També va ser reconegut en la literatura universal i va tenir un paper molt important en la recuperació del teatre català.

Els autors de la seva època van haver d'afrontar diferents realitats, com el silenci imposat dels anys 40 i 50 i la censura atenuada dels anys 60. Els poetes més destacats d'aquest període són Salvador Espriu i Pere Quart. Aquests dos autors deixen entreveure un canvi d'orientació: la preocupació existencial davant la vida i la mort pren una dimensió col·lectiva, cívica i social.

Trets Generals de la seva Obra

L'obra d'Espriu constitueix una rigorosa, coherent i lúcida reflexió sobre la condició humana. Va ser l'encarnació d'un sentiment popular de resistència al règim franquista i de reivindicació de la llibertat. A més, cada poemari pren sentit en relació amb la totalitat de l'obra, i no hi ha obres independents.

Va crear un univers propi centrat en un espai, Sinera, que és l'anagrama d'Arenys, el poble mariner on estiuejava, i uns personatges que apareixen en diverses obres. El tema principal de la seva poesia és la mort, que és entesa com a únic destí de l'home. Per tant, ens situem davant d'una visió pessimista de la realitat.

Espriu és un home d'un bagatge cultural immens que es reflecteix en la seva poesia. Ho fa a través de referències a mitologies (egípcia i clàssica) i amb l'ús d'un llenguatge ric i precís. El resultat és una poesia que connecta tota una riquesa simbòlica i una problemàtica, primer personal i després col·lectiva.

Obra Poètica

La seva obra poètica més important es troba dins del cicle de la mort, format per:

• Cementiri de Sinera
• Les hores
• Mrs. Death
• El caminant i el mur
• Final del laberint

En aquest cicle, el poeta es veu sol, plorant la mort dels éssers estimats (la mare i el poeta Rosselló-Pòrcel) i la del país. Sinera adquireix un valor simbòlic: la pàtria destruïda és un gran cementiri per on el poeta es passeja perdut entre els sepulcres, evocant el passat. I en reconèixer-lo, cerca una sortida en un laberint absurd.

Altres obres van ser:

• Les cançons d'Ariadna
• La pell de brau

A La pell de brau, els temes de la guerra i la demanda de la pau apareixen envoltats per una simbologia d'arrels hebraiques. Els personatges són perseguits com els jueus que van a la recerca d'una terra promesa. El poeta, amb una actitud profètica, s'implica en les aspiracions del poble, pren la paraula per denunciar, moralitzar i demanar a Espanya que esdevingui un lloc de convivència, respecte i llibertat.

Obra Dramàtica

Va escriure peces teatrals com:

• Fedra
• Antígona
• Una altra Fedra, si us plau