San Pietro in Montorio: Joia Renaixentista de Bramante a Roma
El Templet de San Pietro in Montorio és una església construïda l’any 1502 per l'arquitecte Donato Bramante. D'estil renaixentista, està construïda amb pedra, marbre i granit, i es localitza a Roma, Itàlia.
Arquitectura i Disseny del Templet de Bramante
El temple es divideix en dos pisos:
- El primer pis comença amb una escalinata circular que delimita el peristil de setze columnes d’ordre toscà. Damunt d'aquestes s’aixeca un entaulament clàssic format per:
- Un arquitrau.
- Un fris dividit en tríglifs i mètopes decorades amb les imatges dels instruments del martiri de Sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana.
- Una cornisa.
- El pis superior fa les funcions de tambor i contribueix a la lleugeresa del conjunt. Aquí se succeeixen una sèrie de finestres obertes amb forma de semicúpules coronades per una petxina. Damunt d'aquests elements s’aixeca una cúpula de mitja esfera.
A l’interior, hi ha una cel·la de planta circular amb pilastres adossades al mur. Al costat oposat a l’entrada principal, hi ha un altar petit pensat per a la celebració litúrgica d’un grup de fidels.
Concepció i Simbolisme del Disseny Original
En un primer moment, es va plantejar d’emmarcar l'obra en un pati circular que potenciés la monumentalitat del llenguatge clàssic, encara que aquest projecte no es va dur a terme. Els nombrosos càlculs geomètrics i de proporcions que va fer l’autor van generar clarobscurs entre els diferents espais i volums, permetent fer realitat en l’edifici l'ideal de la monumentalitat.
Context Històric i Referents Artístics
El temple, que va ser finançat pels Reis Catòlics, es va edificar per commemorar el martiri de Sant Pere al lloc on la tradició situa la roca del Mont Janícul. La tipologia circular de l’edifici va ser elegida per l’arquitecte d’acord amb la creença neoplatònica expressada pel filòsof Ficino, que afirmava que a Déu li correspon la forma geomètrica més perfecta.
El Temple de Vesta i el Panteó de Roma van ser, indubtablement, els dos màxims referents d’aquesta arquitectura. San Pietro in Montorio es va convertir en el model clàssic a imitar durant tot el Cinquecento, i fou, dos anys més tard, un referent per al quadre Els Desposoris de la Mare de Déu de Rafael.