Sant Vicenç de Cardona: Arquitectura Romànica Catalana del Segle XI

SANT VICENÇ DE CARDONA

Fitxa Tècnica

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 1019-1040
• Tipologia: Església
• Materials: Pedra
• Estil: Romànic català
• Localització: Cardona, al Bages

Obra de la Mateixa Època

• Monestir de Cuixà, al Conflent (1045-1066)

Context Històric

Les primeres construccions sobre l'església daten del voltant del 980, i es té constància que hi vivia una comunitat de clergues. El 1019, el vescomte Bermon d'Osona i Cardona va reactivar aquesta comunitat. El mateix vescomte Bermon va subvencionar les obres de l'actual església de Sant Vicenç de Cardona, d'arquitecte desconegut.

Descripció Formal

La façana de l'església està únicament decorada per parelles d'arcs cecs i separats per petits contraforts anomenats lesenes, que sostenen les voltes i ajuden a subratllar l'alçada de l'edifici. Hi ha una galeria de finestres cegues que recorre la part alta de l'absis central.

L'església té una planta basilical de tres naus. La nau central és la més alta i la més ampla que les laterals. A continuació, hi ha un atri amb una tribuna on els vescomtes feien cerimònies, un transsepte curt que no sobresurt de l'amplada de les naus i una capçalera amb tres absis i una cripta on es guardaven les relíquies.

L'espai interior està distribuït de manera que la nau central es cobreix amb voltes, mentre que les naus laterals tenen petites voltes d'aresta. Aprofitant que el cos central és molt més alt, s'obren grans finestrals a cada costat dels murs laterals, tres situats a la capçalera de l'absis per donar llum a l'interior. Hi ha dotze petites obertures i un òcul que tanca la cúpula del creuer. La llum de la cúpula procedeix indirectament dels vuit grans finestrals oberts a dalt de tot del cimbori.

Entorn i Integració Urbanística

Les dimensions de l'església no van ser pensades a escala humana. La magnificència de la construcció i la seva situació privilegiada al turó fa que tingui un caràcter de domini territorial en una època convulsa.

Funció, Significat i Contingut

Originàriament, l'església tenia funcions parroquials, però a la segona meitat del s. XI va acollir una comunitat canònica augustiniana. La vida monàstica es va mantenir fins al s. XIII.

L'any 1592, l'església va ser convertida en una col·legiata secular i els monjos van ocupar la zona conventual. Durant els segles XVII i XVIII, com que estava en un lloc estratègic, va ser militaritzada. El 1794, els monjos van marxar i el recinte va ser convertit en caserna, utilitzant l'església com a magatzem.

Models i Influències

Les influències principals provenen de Catalunya durant el s. XI, destacant com a característica principal l'ús de les galeries d'arcs cecs.