Sant Vicent Ferrer: Biografia, Sermons i Oratòria Medieval
Sant Vicent Ferrer: Vida i Formació
Sant Vicent Ferrer va néixer a València el 1350. Quan tenia disset anys, entrà al convent dominicà de la ciutat, on el 1378 s’ordenà sacerdot. Va completar la seva formació a:
- Lleida
- Barcelona
- Tolosa
Ensenyà teologia a la catedral de València i, per aquells temps, ja estava molt relacionat amb la Casa Reial i amb el cardenal d'Aragó, que esdevindria el papa Benet XIII. Per aquesta raó, va tenir plena llibertat de moviment gràcies a una llicència concedida pel papa.
La Predicació Nòmada i el Missatge
La seva vida nòmada va ser dedicada a la predicació per tota Europa. Adoctrinava les seves idees, qualificades d'ortodoxes i poc humanistes, dues o tres vegades diàries. Sempre anava acompanyat de:
- Flagel·lants
- Penitents
- Capellans
El seu missatge anava dirigit al poble i es basava en fonts tradicionals com els Evangelis. Pel que fa a la seva obra, en conservem 279 sermons copiats per clergues que el seguien permanentment, anomenats reportadors, els quals van deixar constància de la seva increïble verbositat.
Aquestes còpies eren passades a net i posades en circulació sense que ni tan sols el propi Sant Vicent les revisés. Aquests textos ens han permès tenir una idea de com era el català col·loquial (valencià) de l’època.
L'Art de l'Oratòria i la Finalitat dels Sermons
Un tret que cal remarcar és que la intenció de Sant Vicent Ferrer mai va ser literària. Com a predicador, dominava l'art de l'oratòria i les seves homilies eren seguides com veritables espectacles. La veritable finalitat d’aquests sermons era l'adoctrinament.
Sant Vicent Ferrer, vinculat per formació i ocupació eclesiàstica, feia el paper de mitjancer entre la doctrina cristiana i el públic.
Estructura i Característiques dels Sermons Vicentins
Quant a les característiques dels sermons vicentins, podem remarcar la seva estructura típica i els recursos i tècniques emprats. L’estructura era la proposada pels ars praedicandi:
Enunciació en llatí (Introductio generalis)
A continuació, el rés corresponent i la introducció del tema (Introductio thematis).
Exposició del sermó (Divisio thematis)
Aquesta tercera i última part consisteix en l’exposició del sermó, seguit de diversos punts en què es divideix el tema, i s'acompanya d'exemples, faules, paràboles, etc.
Recursos i Tècniques Literàries
Per captar l’atenció del públic, Sant Vicent Ferrer utilitzava la narració amb un llenguatge matisat. Cal esmentar les següents tècniques:
- Ús de la varietat col·loquial, especialment en diàlegs, rica en modismes i frases fetes.
- Introducció de notes pintoresques.
- Preocupació pels detalls.
- Incorporació de moltes circumstàncies marginals.