Santa Maria del Mar: Història i Arquitectura del Gòtic Català
Santa Maria del Mar: Obra mestra del gòtic català
L'església de Santa Maria del Mar és un edifici paradigmàtic del gòtic català i una de les seves millors obres. Fou realitzada pels mestres d'obres de la ciutat de Barcelona, Ramon Despuig i Berenguer de Montagut, entre el 1328 i el 1383.
Berenguer de Montagut es caracteritzà per la seva puresa formal, allunyant-se del decorativisme del gòtic continental i destacant per cobrir els espais més alts amb la separació de suports més considerable del seu temps.
La significació històrica de la Catedral del Mar
Com assenyala Cirici Pellicer: "La significació històrica de Santa Maria del Mar és molt considerable. El seu barri, a la Ribera, era el dels armadors i grans comerciants, i a l'empresa de la seva construcció hi col·laboraren els bastaixos de ribera".
Quan el carrer de Montcada fou urbanitzat per esdevenir el centre de la vida dels potentats de la riquesa marítima, l'empresa del gran temple —anomenat popularment "la catedral del mar"— fou l'afirmació de la puixança econòmica i política del sector, que creixia a l'ombra de l'imperi català. És significatiu que el rei Alfons el Benigne en posés la primera pedra en tornar de la conquesta de Sardenya.
Estructura i interior
L'edifici presenta una planta de tres naus, un absis amb deambulatori i nou capelles radials. L'interior s'estructura en:
- Quatre grans trams quadrats (els laterals són de mig quadrat).
- Tres capelles laterals per tram.
- Pilars nus, sense nervis, de secció octogonal i 18 m d'altura.
Les capelles tenen la meitat de l'altura de la nau lateral (13 m contra 26 m), i la nau lateral té 1/8 d'altura menys que la central. Tot plegat genera una extraordinària sensació d'espai, gràcies a la igualtat de les naus i a la separació entre pilars (15 m), un fet sense precedents a Europa.
L'exterior i els elements del gòtic català
L'exterior reuneix tots els elements definitoris del gòtic català:
- Línies horitzontals.
- Grans llenços de mur i superfícies nues.
- Grans contraforts adossats al mur.
- Coberta amb terrats i torres octogonals.
La façana occidental, emmarcada verticalment per dos contraforts i dues torrelles d'angle, està ritmada horitzontalment per la cornisa i pel cos apaisat de la part baixa. La rosassa centra la part alta del mur, amb una claraboia flamígera del segle XV (la peça original es va perdre durant el terratrèmol del 2 de febrer de 1428).