Sector Agrari, Manufactures i Comerç Colonial a Catalunya (S. XVIII)
El Sector Agrari
Els camps no anaven al ritme de creixement de la població, cosa que provocava èpoques de fam a causa de les condicions climàtiques i agronòmiques desfavorables.
L’increment de la producció mitjançant l'augment de la superfície conreada era possible en gran part d’Espanya, però hi havia les mans mortes i les terres senyorials que ho dificultaven.
A Catalunya, els censos emfitèutics van permetre l'estalvi, l'especialització i la modernització de les explotacions, impulsant una agricultura de mercat.
El conreu més important va ser la vinya.
L’Impuls de les Manufactures
Es va impulsar la creació de manufactures amb la finalitat de superar la producció i posar fre a les importacions de productes de luxe, creant les Fàbriques Reials i impulsant les manufactures privades. Catalunya va anar lligada al sector tèxtil.
L’auge agrícola va generar demanda tèxtil. La indústria tèxtil es va iniciar a Barcelona i després es va expandir cap a Manresa, Olot i Mataró.
Les indianes eren un tèxtil lleuger estampat destinat al mercat colonial.
El cotó era a bon preu.
La competència anglesa va impulsar l'ús de màquines de filar.
La Liberalització del Mercat Colonial
Carles III es va preocupar pel comerç amb les colònies d’Amèrica com a font d’ingressos. Sevilla i Cadis monopolitzaven els ports de comerç, bona part en mans de comerciants estrangers. Això, juntament amb la pirateria i el contraban, van arruïnar el negoci. Llavors, Carles III va establir la lliure comunicació de tots els ports espanyols, primer amb el Carib i després amb tota Amèrica.
A Catalunya, això va ser important perquè ja tenien excedents.
Els comerciants catalans importaven cacau, sucre, cafè, etc., i exportaven productes manufacturats com paper, mobles, vi, etc.
Els ports de Cadis i Sevilla mantenien el comerç tradicional.
El port de Barcelona, amb productes locals, va experimentar un gran creixement.
Causes i Conseqüències de la Guerra de Successió
La guerra es va iniciar amb la mort de Carles II (rei d’Àustria) sense descendència. Es van enfrontar els candidats al tron: l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip V (net de Lluís XIV), de la casa de Borbó. Aquest enfrontament va involucrar altres països que van escollir el seu partit, dividint Espanya en dos bàndols. Catalunya, que en principi defensava Felip V, va acabar recolzant Carles d’Àustria a causa d'una traïció. Felip V va aconseguir la pau l’11 de setembre.