El sector primari a Espanya i el sector terciari a Catalunya

El sector primari a Espanya

El sector primari a Espanya: percentatge del PIB, les sis característiques que es mantenen des de finals segle XX, els conreus de secà (percentatge i conreus que predominen), els conreus de regadiu (percentatge i conreus que predominen), característiques de la ramaderia industrial, tipus de ramaderia que predominen, valoració de la importància actual de la pesca, la indústria agroalimentària (valoració econòmica, subsectors que predominen, importància de l’activitat exportadora)

El sector primari aporta el 3% del total del PIB espanyol. Presenta unes característiques generals que es mantenen des de finals del segle XX:

• Disminució de la superfície conreada en secà i augment del regadiu
• Expansió de la superfície ocupada per boscos (causa us mes baix pastures)
• Increment de les superfícies sense aprofitament agrari i pèrdua de sòl agrícola.
• Augment de la importància econòmica de la ramaderia.
• Lligam progressiu entre les activitats agroramaderes i la industria alimentaria
• Pèrdua i envelliment de la població activa

El conreu de secà representa el 79% de la superfície conreada, els conreus de regadiu només ocupen el 21%. Dins de les terres llaurades de secà predominen totalment els cereals, sobretot l’ordi i el blat. Pel que fa els arbres, el mes abundant es l’olivera i entre els fruiters, l’atmetller i la vinya. Dins dels conreus de regadiu podem trobar les plantes herbàcies, com el gira-sol, lli, la soja i els farratges, conreus hortícoles i fructícoles.

La ramaderia industrial amb estabulació del bestiar, mecanització dels processos de creixement i elevades concentracions d’animals, s’ha imposat com a model majoritari. El sector ramader mes important, per quantitat de bestiar i per producció econòmica, es el porcí. El sector boví i el sector avícola (bàsicament de pollastre)

La pesca, malgrat la seva importància local o regional, te un paper poc destacat des del punt de vista econòmic en la producció final del sector primari. Avui tendeix a disminuir a causa del envelliment de la flota i del descens de les captures per l’exhauriment i la contaminació dels caladors.

La industria agroalimentària aporta un notable valor a l’economia espanyola. Els subsectors mes importants son el carni, el làctic, el del pa i la brioxeria, el de l’elaboració de vins i caves i els de conserves. La industria agroalimentària també te un paper important en el comerç exterior, ja que representa el 20% de les exportacions i el 10% de les importacions. Pel que fa a les exportacions, destaquen especialment les de fruiters, hortalisses, vins, caves....

El sector terciari a Catalunya

El sector terciari a Catalunya: importància del comerç, tipus d’empresa que predomina, les quatre tendències que ha experimentat els darrers anys, les quatre característiques actuals, el turisme (valoració de la seva importància, procedència dels turistes, les diferents tendències dels darrers anys, les principals característiques actuals.

El comerç és una activitat econòmica de gran tradició a Catalunya, que es la 1ra comunitat autònoma d’Espanya en aquest sector, ja que des de la incorporació al mercat comú europeu, l’augment de les exportacions i importacions ha convertit a Catalunya en una economia força oberta. La forma predominant d’empresa es la petita o mitjana (PIME), generalment construïda per 1 treballador autònom sense treballadors o un nº d’empleats inferior a 10. Comerç al detall: feina a 295.000 p. Comerç a l’engròs: feina a 200.000

Tendències dels darrers anys:

• Protagonisme de centres comercials enfront dels establiments tradicionals
• Concentració de la distribució de poques empreses
• Proliferació de noves formes de venda, com ara les cadenes de franquícia, els establiments outlet i la venda electrònica
• Comerç de proximitat

Característiques actuals:

• Domini de la petita empresa tipus familiar
• Associacionisme comercial feble, que no permet aprofitar economies d’escala
• Grau de professionalització baix i una escassa implantació de les modernes tècniques de venda i gestió.
• Índex alt d’habitats x establiment.

El turisme: Es una activitat que te un gran protagonisme en el sector terciari català i en el conjunt de l’economia catalana. Gracies a la diversitat del paisatge, el clima i el patrimoni cultural, Catalunya ha esdevingut la principal destinació turística de tota la Mediterrània, amb un volum de mes de 23 milions de turistes l’any 2011. Els principals orígens d’aquests turistes son França, el Regne Unit i Alemanya. Pel que fa als visitants d’altres comunitats autònomes, provenen sobretot de Madrid, València, Andalusia i Aragó, sumen prop de 6 milions de persones.

Tendències del turisme:

• El creixement de la demanda turística.
• Augment del nombre d’allotjaments turístics.
• La diversificació de l’oferta.
• L’auge de les línies aèries de baix cost
• La millora dels equipaments
• L’impuls de l’administració
• La millora de la formació.

Característiques:

• L’estacionalitat acusada.
• Procedència geogràfica variada
• Concentració turística
• Força de la marca Barcelona
• Consolidació del turisme rural