Sector terciari, comerç i globalització a Espanya
Sector terciari
El sector terciari inclou les activitats econòmiques que no produeixen béns materials sinó que presten serveis a la població, a les institucions i a les empreses. Segons qui els presta i la manera de pagament, poden ser públics, privats i concertats. Segons l'activitat que realitzen, es classifiquen en serveis a empreses, serveis de distribució, serveis socials i serveis privats als individus.
Terciarització
La terciarització implica un augment de la població ocupada (76%) que es dedica al sector i de l'aportació que realitza al PIB (75%). Aquest procés ha estat progressiu, i la crisi de 2007 ha afectat menys aquest sector que la resta.
Les causes del procés de terciarització
1. Augment de les rendes. Els ciutadans i les empreses poden pagar més impostos, amb els quals es financen els serveis públics. Els ciutadans dediquen menys temps al treball que abans i més a l'oci. Quan l'augment de la renda de les societats assoleix un cert nivell, el percentatge de despesa que les persones dediquen a l'adquisició de productes bàsics disminueix.
2. La incorporació massiva de la dona al món laboral ha suposat que activitats domèstiques i la cura de fills o persones grans passin a estar en mans d'empreses.
3. La globalització econòmica ha augmentat el comerç a un ritme molt més gran que la producció.
4. Les noves formes d'organització empresarial. L'augment de la competència ha portat a la globalització i ha tingut com a conseqüència la internacionalització i la dispersió d'activitats que abans estaven concentrades.
5. Moltes activitats terciàries són intensives en mà d'obra. La mà d'obra és molt important i resulta difícil substituir treballadors per màquines.
El comerç
El comerç és l'activitat econòmica consistent en el canvi de béns i serveis per diners entre un agent econòmic que actua com a venedor i l'altre que ho fa com a comprador. Es divideix en comerç interior i comerç exterior.
La globalització econòmica
La globalització econòmica és un procés de liberalització progressiva dels mercats de béns i serveis i dels fluxos de tecnologia, treball i capital que dona lloc a una creixent integració econòmica mundial, amb conseqüències en la societat, la cultura, l'economia i l'organització. Ha repercutit en el comerç exterior, que s'ha incrementat de manera extraordinària. L'augment de la competència entre empreses per aconseguir mercats cada vegada més amplis ha afavorit els processos de deslocalització i externalització d'activitats productives amb la finalitat de reduir costos.
Comerç exterior
Les exportacions de mercaderies i serveis aporten més del 32% al PIB. El comerç de mercaderies i serveis està concentrat en mans d'uns pocs països. Espanya és un país molt integrat econòmicament a la UE, i realitza un 60% de tot el comerç exterior.
La balança de pagaments és tradicionalment deficitària i presenta xifres més negatives en la balança de mercaderies i en les rendes. Les causes són que les mercaderies que exportem tenen menys valor que les que importem. La balança de mercaderies és un exponent clar dels problemes de competitivitat de l'economia espanyola.
- Exportacions: material de transport, màquines, aparells i material elèctric, productes metàl·lics i derivats...
- Importacions: elevada dependència energètica, materials de transport, màquines, aparells i material elèctric, i productes de la indústria química, productes agraris i indústria agroalimentària. Hi ha poca importació de tecnologia a causa d'una certa especialització en sectors tradicionals.
El comerç interior
El comerç interior representa un 14% del PIB nacional i un 18% de la població ocupada, amb xifres decreixents. Es classifica en detallista, si l'activitat es realitza al detall, o majorista, si es compra, contracta o ven a l'engròs.
Ha passat de estar dominat per les petites botigues tradicionals, on el venedor era el propietari d'una petita empresa i tenia contacte directe amb el comprador, a un mercat de productes limitat amb una enorme varietat de formes comercials.
Entre els anys 70 i 80, el petit comerç tradicional entra en una profunda crisi perquè no podia competir amb noves formes comercials com les empreses multinacionals. D'altra banda, els grans magatzems, les multinacionals i els establiments s'internacionalitzen.
Als anys 90, el petit comerç seguia perdent mercat i ha buscat formes de guanyar competitivitat, concentrant les localitzacions en zones de la ciutat o utilitzant el sistema de franquícies. Guanyen protagonisme el gran supermercat i el petit hipermercat, localitzats a les àrees urbanes, i els centres comercials augmenten de grandària. També han irromput noves formes comercials importades, com les botigues de fàbrica o outlets, que venen a preus baixos articles de marca solen provenir d'excedents de producció; les botigues de proximitat o de conveniència, que són autoserveis i venen productes de consum habitual; les botigues de descompte, que venen productes reduïts a preus molt baixos com a resultat de compres massives i una reducció de costos de personal; els category killers, grans establiments altament especialitzats en alguna gamma de productes; i, finalment, les botigues de segona mà i les de preu just.
El comerç electrònic
Aquesta forma de comerç creix de manera molt ràpida i es deu a dos factors: 1) la concentració de l'oferta en grans empreses i 2) la massificació de l'ús de les TIC.