Sectors Econòmics: Anàlisi de les Magnituds Globals
Magnituds Econòmiques Globals
Activitats Primàries
El sector agrari
El sector agrari està molt mecanitzat i utilitza tècniques modernes, fet que el fa més productiu i rendible. Hi ha una especialització agrària per zones:
- A l’àrea mediterrània hi predominen els sistemes agraris de secà (cereals, vinya, olivera) i els regadius intensius (hortofructícoles).
- Les regions oceàniques s’especialitzen en la ramaderia orientada a la producció de carn, llet i derivats.
- A l’interior continental, les explotacions agrícoles s’uneixen a les ramaderes destinades a la producció de carn.
- Als països nòrdics és important l’explotació dels recursos forestals.
La ramaderia
En la ramaderia, el bestiar porcí és el més destacat, ja que produeix la major quantitat de carn. També destaca la producció lletera.
El sector pesquer
El sector pesquer ha reduït la quantitat de captures de peix marines i continentals en més de dos milions de tones. Les principals espècies capturades són l’arengada, l'anxova i el verat, destacant països com Dinamarca, Espanya i el Regne Unit. Pel que fa a la producció de l’aqüicultura, predominen els mol·luscs, la truita irisada i el salmó.
La Indústria i la Construcció
Els sectors industrials que generen un valor afegit més elevat i donen feina a un major nombre de persones han estat els de productes metàl·lics, maquinària i equips, equipaments electrònics i òptics, aliments i begudes, i el químic. Aquest sector té com a objectius la globalització i els canvis tecnològics.
Classificació de Territoris Econòmics
Territoris centrals
Són els formats pels països de la Tríada (els Estats Units, la Unió Europea i el Japó). Controlen el comerç i la tecnologia, mantenen una alta productivitat, tenen economies diversificades i ingressos elevats. Gaudeixen d'una situació de domini i explotació sobre altres regions.
Territoris perifèrics
Mantenen economies poc complexes, baixos nivells de productivitat, una base agrària i un desenvolupament industrial escàs. Són països de l’Àfrica subsahariana, amb un nivell de vida baix i un creixement de població elevat.
Territoris semiperifèrics emergents
Combinen característiques dels espais centrals i perifèrics. Continuen seguint les directrius emanades dels països centrals, però aconsegueixen generar un desenvolupament capaç de convertir-los en líders regionals i d'influir en decisions internacionals. Exemples en són l'Argentina i l'Índia.