Sectors punters i energies de la Revolució Industrial
Sectors punters: tèxtil i siderúrgic
En el sector tèxtil es produïren les primeres innovacions, convertint-lo en el sector que encapçalava els canvis de la Revolució Industrial. En el sector siderúrgic (acer) va ser on hi hagué més demanda, juntament amb el miner.
Les energies de la Revolució Industrial
El canvi més important va ser el reemplaçament de les fonts d'energia de tipus vegetal o animal per les d'origen mineral, especialment el carbó. El carbó mineral estava format per: antracita, hulla, lignit i torba (a més de contingut en carboni). Els més utilitzats eren l'antracita i l'hulla, ja que tenien una alta capacitat calorífica. La hulla es trobava a Gran Bretanya, Alemanya i Espanya. L'increment de la demanda del carbó va provocar:
- Colònies carboníferes
- Condicions laborals pèssimes
- Condicions precàries
- Colònies mineres
El transport del carbó es feia principalment amb carros, però després va aparèixer el ferrocarril.
Avanços en la metal·lúrgia
El 1732, Darby va aplicar el carbó de coc a la metal·lúrgia, i això va comportar millors condicions de treball del ferro. Va aparèixer la pudelació, que era la purificació del ferro, i el laminatge, que era la laminació del ferro, inventat per Henry Cort. Amb la purificació hi va haver la introducció dels forns i el ferro era de millor qualitat i més barat, i amb el laminatge es va fer servir el ferro en la creació de màquines més precises i duradores.
L'impacte del ferrocarril
L'impacte del ferrocarril suposava una gran demanda de matèries primeres per a la seva fabricació, impulsava la indústria siderúrgica al requerir material de construcció per a les vies fèrries, incentivava la inversió de capital en la seva pròpia construcció i en la de les estacions, abaratia els costos de transport, obria nous mercats i creava llocs de treball.
Evolució del capitalisme
Es poden distingir dues etapes en l'evolució del capitalisme. Fins a meitats del segle XIX, el capitalisme fabril serà la base que suportarà l'augment de producció per satisfer la demanda dels mercats. A mesura que augmenti el nombre de mercats, el capital familiar serà insuficient per mantenir la lluita contra la competència i caldrà recolzar-se en les entitats bancàries; aquesta segona etapa es coneix com a capitalisme financer.