Seduccions de Marràqueix i llengua estàndard

a) Tema: El viatge com a experiència vital.

Parts: línies 1-3: Introducció; reflexió interior sobre què motiva un viatge. Línies 4-10: ànsia juvenil d'anar-se'n com a fugida de l'àmbit familiar. Línies 11-17: anar-se'n no és fugir, sinó viatjar per a enriquir-se personalment. Línies 18-26: viatja a Marràqueix i contarà la seua experiència a través d'aquest llibre. Línia 27: conclusió (viatge=vida).

c) Metàfores: "la resposta em venia a la paraula", "viatjar cap a la llum" / tipologia textual: l'argumentació com a recurs literari / isotopia: viatge, fugida, vida... / jocs de paraules: "fugir, fuig qui..." / repeticions estructurals: "de viatge. Sempre de viatge".

d) Els fragments més personals es troben en primera persona, mentre que els impersonals o les descripcions dels fets en tercera. A les línies 4-7 hi ha mostres d'estil indirecte, ja que reprodueix una conversa.

2 a) Desig: sorda / viatge: sonora / resposta: oberta / verb: oberta

b) Or. sub adj/rel especificativa, CN // or. sub substantivada (interrogativa indirecta), CD // or. sub adj de relatiu substantivada, SJ // or. sub adverbial final, CC

c) Recerca: investigació / envolta: rodeja / gaudi: satisfacció / efímer: moment

1 a) Tema: la llengua estàndard com a model de referència

Parts: paràgraf 1: pot haver-hi problemes de comunicació si els parlants no pertanyen a la mateixa varietat geogràfica. Paràgraf 2: la comunicació social generalitzada només és possible si hi ha un model de llengua estàndard. Paràgraf 3: el model estàndard ha transcendit de la llengua escrita a l'oral. Paràgraf 4: l'estàndard és el model de referència no marcat.

c) És un text expositiu, d'àmbit acadèmic. Presenta una estructura pròpia d'aquesta tipologia: presentació d'un problema, exposició de com es pot resoldre i conclusió. S'utilitza la tercera persona i construccions impersonals. Predominen els temps verbals de present i de passat relatiu (s'ha vist, caldria...).

d) L'opinió de l'autor es deixa entreveure a través de marques de modalització: ús de perífrasis d'obligació (caldre+infinitiu), perífrasis de possibilitat (poder+infinitiu) expressions que indiquen gradació (especialment), adjectius valoratius (espectacular), matisadors (dit en altres paraules)...

2 a) Lloc: oberta / més en contacte: sonora / zones: sonora / model: oberta

b) Tot i que: encara que, però / però: si bé, tot i que / en tant que: com a / doncs: per tant

c) A bastament: suficientment / àmbits: entorns / eixampli: fer més gran / esdevenir: convertir-se en