El Segle d'Or de la Literatura Catalana a València

1. El creixement cultural a València al segle XV

El segle XV va viure una esplendor artística i literària; va ser el Segle d'Or de la literatura catalana. La ciutat de València va experimentar un fort creixement demogràfic i es va convertir en un gran centre mercantil i financer. La guerra civil va reforçar València, a causa de la crisi de Catalunya. La prosperitat i el dinamisme econòmic i polític de València van comportar una magnífica producció cultural. Van aparèixer els grans edificis gòtics. Les grans figures de la literatura catalana del segle XV van ser els següents: Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella.

2. Canvis del feudalisme al Renaixement

Al final del segle XIII, la figura de Cerverí de Girona tanca el període clàssic de la poesia trobadoresca. La tradició de la lírica dels trobadors va perviure en la poesia catalana posterior; però al llarg del segle XIV sorgeixen elements de ruptura com, per exemple: l'occità es catalanitza, certs temes i tòpics desapareixen i es rep la influència de la poesia francesa coetània. En aquest moment escriuen la seva obra Jaume i Pere March. A finals del segle XIV i principis del XV escriuen Gilbert de Pròixita, Andreu Febrer o Jordi de Sant Jordi, tots ells cavallers per als quals la poesia és un complement de la vida militar i cortesana. La poesia d'Ausiàs March suposa un punt d'inflexió (un abans i un després) en la poesia catalana medieval.

3. Jordi de Sant Jordi

Va servir a Alfons el Magnànim i, el 1420, va acompanyar el rei a l'expedició on fou anomenat cavaller. El 1423 va ser capturat durant un combat militar. Li va demanar al rei que pagués per ell mitjançant un poema per poder ablanir-lo i que pagués per la llibertat dels seus companys i la del mateix Jordi de Sant Jordi. Aquest poema no tenia cap finalitat didàctica i té per nom Desert d'amics, de bens e de senyor. Escrivia en un llenguatge híbrid d'occità i català els seus divuit poemes, sent la millor mostra de la tradició poètica catalana. La poesia és arcaïtzant i està plena de referents trobadorescos; també componia música per als seus poemes. Expressa sovint la subjectivitat de l'autor, adoptant així un to malenconiós i nostàlgic.

4. L'obra d'Ausiàs March

En la poesia figuren molts dels motius de les situacions amoroses característics de la poesia trobadoresca; era un trobador resignat, però fa unes transformacions que invaliden aquesta valoració:

• Català sense provençalismes.
• L'experiència amorosa es combina amb la reflexió moral i l'expressió de la subjectivitat pròpia.

Va utilitzar el català per afirmar la veracitat de la seva escriptura amb una individualitat molt poderosa, que se sent radicalment diferent dels altres. Va fer servir la literatura com a mitjà d'expressió, d'aclariment i consolidació del català com a llengua de la veracitat.

Classificació

• Cants d'amor: grup més nombrós, utilitza un senyal per a referir-se a la dama com, per exemple: plena de seny, llir entre cards o amor, amor.
• Cants de mort: són 6 composicions contraposades als cants d'amor i motivades pel traspàs de Joana Escorna.
• Cants morals: utilitza elements de la tradició filosòfica com a principals punts de partida de la seva introspecció personal.
• Cant espiritual: s'adreça directament a Déu i s'interroga sobre la seva salvació.

Estils

L'estructura formal s'ajusta a la poesia trobadoresca, com ara l'ús del decasíl·lab amb cesura en la quarta, o les combinacions estròfiques típiques del repertori provençal a l'octava decasil·làbica. La llengua es caracteritza per la precisió conceptual i per la immediatesa col·loquial. La concisió i la densitat expressives amb una sintaxi complexa.

Recursos expressius

• Comparacions: fan referència als malalts, als condemnats a mort, a la mar tempestuosa... S'interroga constantment i es veu com un cos únic i excepcional.
• Imatges: reflecten matisos de la seva vida interior.
• Antítesis: el pensament i la vida moral de l'autor es mouen sempre entre elements contraris.
• Primera persona: ell és l'exemple i testimoni de les seves paraules.