El Segle XIX a Catalunya: Liberalisme, Agricultura i Canvis Socials

Introducció al Segle XIX

El període comprès entre 1833 i 1875 marca la implantació del liberalisme, també conegut com la revolució burgesa, i la liquidació de l'Antic Règim.

Evolució Econòmica: L'Agricultura

Durant el segle XIX, l'estructura econòmica va experimentar canvis, tot i que l'agricultura va mantenir un paper predominant:

• 1797: Sector primari (65%), sector secundari (13%), sector terciari (22%)
• 1860: Sector primari (63%), sector secundari (17%), sector terciari (19%)
• 1900: Sector primari (65%), sector secundari (17%), sector terciari (18%)

L'agricultura va ser, amb diferència, el sector més important i el que generava més ocupació. El creixement del sector industrial va ser poc significatiu. Durant la Gran Depressió, es va produir un estancament industrial i un retrocés en l'agricultura. Espanya va entrar tard en el procés d'industrialització.

Model Agrari a Finals del S.XIX

A finals del segle XIX, el model agrari es dividia en dues àrees molt diferenciades: el minifundi i els latifundis, generant dues realitats contrastants:

• Minifundi: Caracteritzat per la petita propietat privada de la baixa noblesa. Eren explotacions d'autoconsum. En èpoques de males collites, els propietaris sovint incorrien en deutes, portant a la pèrdua de la propietat. La tecnologia era pobra i el rendiment baix. Es practicava la policonreu en grans extensions de terra.
• Latifundi: Consistia en grans extensions de terra pertanyents a un sol propietari. Es dedicaven principalment al monoconreu (olivera, vinya, cereals, etc.). En aquestes terres treballaven els jornalers, persones que treballaven a canvi d'un salari. Les seves condicions de vida eren precàries, amb sous baixos i feina no garantida durant tot l'any.

El Liberalisme i les Reformes Agràries

Amb la implantació del liberalisme, es van introduir dues reformes agràries clau:

• Abolició del règim senyorial: El camperol va deixar de dependre directament del senyor feudal.
• Desamortitzacions: Aquesta mesura va desvincular la propietat de la terra de la noblesa, que anteriorment la tenia immobilizada. Va suposar l'alliberament de mà d'obra, la promulgació de lleis aplicables a tot el territori i la lliure compra-venda de terres.

El resultat d'aquestes reformes va ser l'enriquiment de les classes més riques, amb l'extensió dels latifundis, i l'empobriment del camperolat i dels petits propietaris. La bretxa entre la noblesa i el camperol va créixer significativament.

L'Agricultura a Catalunya al S.XIX

A Catalunya, el segle XIX va estar marcat per un predomini del latifundisme, tecnologia pobra, baixos rendiments i crisis de subsistència amb endeutaments. No obstant això, es va produir un desenvolupament industrial que va millorar les condicions de vida al medi rural gràcies a avenços tecnològics, millores salarials i nous contractes d'arrendament. Aquest desenvolupament també va alleujar les tensions rurals mitjançant moviments migratoris cap a la indústria, especialment a Barcelona.

Això va comportar una certa millora de la vida al medi rural català, ja que la pressió de la mà d'obra es va reduir. Es van popularitzar contractes com la rabassa morta (contracte lligat a la vida de la planta) i la masoveria (on els masovers conreaven la terra i feien tasques domèstiques).