El Segle XIX: Imperialisme, Colonialisme i Lluites Ideològiques

Causes de l'Imperialisme al Segle XIX

Causes Econòmiques:

Recursos naturals, primeres matèries. Gran Bretanya ja no era la primera potència. Es necessitaven recursos i es buscaven fora del país. Això era una iniciativa privada que es feia amb diners públics per aconseguir colònies, beneficiant la burgesia.

Causes Demogràfiques:

Excés de població. A Gran Bretanya, el 1870, hi va haver una gran crisi del sistema capitalista: sobreproducció i excés de població (més persones que llocs de treball). La sortida eren les colònies.

Causes Polítiques:

Tenir colònies donava prestigi.

Causes Culturals:

Relacionat amb la Segona Revolució Industrial, hi havia un afany aventurer. Existien associacions elitistes amb molts diners que es dedicaven a investigar, amb un afany de saber i conèixer.

Els Estats Units al Segle XIX

Augment de població constant i elevat degut al creixement vegetatiu i a les onades migratòries (1840, 1865-1880 i 1921). Les onades migratòries se situaven a la costa (Nova York, Boston...). No hi havia aristocràcia, ja que no hi va haver Antic Règim. La societat era blanca amb minories negres (mà d'obra) i els indis que van ser exterminats.

Causes de l'Expansió dels EUA:

Riquesa agrícola, grans extensions, metalls preciosos. El procediment d'expansió va ser la compra/venda o la guerra.

Característiques de l'Economia Americana (1850):

Molta inversió tècnica, universitats, empreses (Ford), estalvi. Vies de comunicació. Després de la Primera Guerra Mundial, hi va haver una societat de consum (comprar a terminis). Gran Bretanya depenia de la importació i els EUA es van convertir en una potència de primer ordre.

La Revolució Meiji (1868)

La Revolució Meiji marca un abans i un després el 1868. Japó, un imperi absolutista basat en el feudalisme. Els EUA van aconseguir que els cedissin ports. La Revolució Meiji va ser el restabliment de l'autoritat amb igualtat legal, passant d'una societat feudal a una rural, i d'un estat modern a una constitució i parlament.

El Repartiment d'Àfrica (1885)

Els caps de govern es van reunir a Berlín el 1885 i es van repartir Àfrica. Va ser una idea d'Otto von Bismarck. Se la van repartir per evitar conflictes; hi havia un poder molt absolut per poder repartir el món. Als negres se'ls veia inferiors. L'Àfrica actual deriva del colonialisme (1850-1941).

Conseqüències Econòmiques del Colonialisme:

L'estat colonitza per l'amenaça del comunisme (obrer amb lloc de treball, cap problema). Les terres se les queden els blancs. Els negres van a la metròpoli a treballar. Els blancs converteixen les terres en propietat privada i les terres passen a ser grans plantacions, amb una agricultura productiva. Àfrica NO s'industrialitza, s'explota el sector primari i després es porta a la metròpoli.

Tipus de Colònies:

• Colònies d'explotació
• Dominis: la població autòctona té capacitat d'autogovern.
• Protectorats: la població autòctona col·labora amb els blancs a canvi d'una manera de vida digna.

Fins al 1945, les colònies no es van independitzar.

Diferències entre Marx i Bakunin: Com Fer la Revolució?

Anarquisme:

La terra és per a qui la treballa. La revolució és espontània, pròpia de l'anarquisme. El valor més important és la llibertat, per això creien que la revolució vindria espontàniament. Després de la revolució, les persones es dividirien en comunes i s'autogestionarien els recursos; no hi pot haver cap forma de govern.

Marxisme:

Revolució preparada, pensada i planificada. L'havien de fer els més capaços, que havien de conèixer bé l'estat en el qual es volien revolucionar, formant-ne part (espionatge). Després de la revolució, la burgesia es resistirà a perdre els béns. Els obrers que han dirigit la revolució s'estructuraran en la dictadura del proletariat. La dictadura és necessària perquè la burgesia s'hi resistirà i utilitzarà la força. Quan la burgesia perdi, vindrà la propietat col·lectiva i seran tots iguals: una societat comunista.

La Primera Internacional (AIT)

El 1864, tots dos (Marx i Bakunin) es van trobar a Londres per crear el sindicat de la AIT (Associació Internacional de Treballadors).

Objectius de la AIT:

• Presa de consciència de la situació.
• Difusió de les seves teories.

El lema de la AIT era: Proletaris del món, uniu-vos! Tant a l'anarquisme com al marxisme no els interessava el nacionalisme. El 1872, Bakunin i tots els anarquistes van marxar de la AIT, i Marx es va quedar sol.

La Segona Internacional (1889-1917)

Fundada a París, no hi havia cap comitè central; cada organització mantenia la seva autonomia. La Segona AIT va introduir l'himne, el Dia del Treball, la Festa de la Dona Treballadora i la jornada de 8 hores, difonent-ho en cartells.

El moviment socialista es va manifestar sempre a favor de la igualtat de races i en contra de l'esclavitud. L'esclat de la Primera Guerra Mundial va ser un punt d'inflexió, amb la participació de petits grups socialistes i periodistes, tal com es va debatre al V Congrés.

L'Imperialisme (1870-1941)

La primera crisi del sistema capitalista (1870-1875) va propiciar l'imperialisme. L'imperialisme es remunta al regne napoleònic, quan França dominava gran part d'Europa. L'imperialisme del segle XIX seria diferent per l'època, però igual en el sentit que uns voldrien dominar sobre molts altres.

Potències Imperialistes:

• Potències europees: Gran Bretanya, França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica. Totes aquestes potències dominaven a l'Àfrica i al sud asiàtic.
• A finals de segle, van aparèixer dues potències extraeuropees: els EUA i el Japó, que tenien una forma imperialista pròpia.

Les potències, estats europeus i extraeuropeus, s'anomenen metròpolis.

Colonialisme: Característiques

El colonialisme implica repoblació, assimilacionisme, ocupació política, dependència política, control econòmic i explotació de recursos naturals.

El Repartiment del Món (1885)

Totes les potències van entrar en conflictes, causa de la Primera Guerra Mundial. Les metròpolis conquerien més del necessari per evitar que un altre hi conquerís, i deixaven territoris en blanc per minimitzar conflictes.