Semiòtica i Comunicació: Funcions, Signes i Llenguatge No Verbal

El Llenguatge No Verbal: Gestos, Expressió i Sentits

L'ésser humà no pot deixar de comunicar-se, perquè tots els gestos esdevenen significatius, fins i tot el silenci. Primerament, hem d'assenyalar els aspectes paraverbals (entonació, qualitat de la veu), elements que poden contribuir decisivament a modelar el sentit de la comunicació.

Recursos No Verbals Clau

Hi ha quatre recursos no verbals principals:

Gestualitat

Adquireix un paper determinant en la comunicació:

• Gestos adaptadors: Permeten adaptar-se al medi.
• Gestos il·lustradors: Serveixen per acompanyar la paraula. Aquests moviments tenen a veure amb el context cultural.
• Gestos reguladors: Faciliten l'intercanvi comunicatiu o el torn de paraula.
• Gestos rituals o emblemes: S'utilitzen com a formes de comunicació en situacions concretes (salutació, comiat).

Expressió Facial i Contacte Ocular

L'expressió facial és un indicador fiable de certes emocions, ja que només en part som capaços de controlar el rostre. El contacte ocular també és un altre vehicle privilegiat en la nostra comunicació.

L'Olfate

Els humans tendim a moure'ns en un entorn desodoritzat, especialment pel que fa a les olors corporals. El control que exercim sobre les olors fa que el món que ens envolta sigui cada vegada més uniforme. Però sovint els records de la nostra vida estan associats a una olor concreta.

El Tacte

Es pot considerar el més primitiu, ja que els nadons exploren l'entorn a partir del tacte. Aquí entren en joc les convencions culturals que regulen el sistema de comunicació tàctil:

• Societats de contacte: Llatines i el món àrab.
• Societats de no-contacte: Societats nòrdiques.

Funcions del Llenguatge: La Intenció Comunicativa

La intenció comunicativa determina l'existència de sis funcions lingüístiques principals:

• Funció Expressiva/Emotiva: Se centra en l'emissor i posa de manifest les seves emocions, sentiments o opinions.
• Funció Referencial/Informativa: Té com a objectiu descriure o informar objectivament. És la funció dominant en les comunicacions científiques i periodístiques.
• Funció Conativa/Apel·lativa: Es proposa incidir sobre el comportament del receptor. Apareix en les ordres, publicacions i, de vegades, en els missatges publicitaris de manera més subtil.
• Funció Fàtica/De Contacte: Se centra en el canal i té com a finalitat verificar-ne el bon funcionament. En la comunicació s'utilitza un seguit de fórmules estereotipades per confirmar que la transmissió de la informació no es veu alterada per l'existència de sorolls.
• Funció Metalingüística: És la característica dels missatges que reflexionen sobre el mateix codi i que utilitzen la llengua per parlar de la llengua. És la funció dominant de les gramàtiques i diccionaris.
• Funció Poètica: Apareix en els missatges en què la llengua s'utilitza cercant uns fins estètics. La poesia i, en general, la literatura se situen en aquesta funció.

Altres Funcions Relacionades

També es poden identificar funcions secundàries com la funció lúdica, la funció social o la funció identificativa o simbòlica.

El Signe Lingüístic: Característiques i Classificació

Característiques del Signe Lingüístic

• Arbitrarietat: La relació existent entre el significant i el significat és convencional. Això explica que un mateix concepte s'expressi amb paraules diferents segons la llengua.
• Doble Articulació: El signe lingüístic està constituït per un conjunt de fonemes sense significat que, en combinar-se, formen morfemes i lexemes que ja incorporen informació gramatical o semàntica.
• Immutabilitat i Mutabilitat: El signe lingüístic té un caràcter immutable perquè la relació entre significant i significat no pot ser modificada discrecionalment. Ara bé, en el decurs del temps es poden produir modificacions per adaptar-se als canvis i a l'evolució que experimenta la societat.
• Concatenació: La unió de diferents signes lingüístics seguint les regles gramaticals i sintàctiques prescrites permet generar un nombre il·limitat de missatges en cadascuna de les llengües del món.

Classificació dels Signes

• Indici: Permet interpretar un fet o esdeveniment a partir d'un altre amb el qual manté una relació de proximitat o de causa-efecte.
• Icona: Expressa una semblança amb l'objecte representat. No té un caràcter natural, ja que ha estat creada pels éssers humans. En alguns casos pot estar subjecta a alguna convenció. Aquests signes es poden entendre ràpidament.
• Símbol: Senyal convencional que representa alguna cosa. Per tant, no hi ha relació directa entre el signe i l'objecte.