Serveis Socials: Conceptes Clau, Sistema Públic i Atenció Social
Conceptes bàsics dels serveis socials
Necessitats: demandes, pressions i deficiències que afecten la qualitat de vida de les persones. Estan relacionades amb la subsistència (necessitats fisiològiques), el manteniment de la vida física i la qualitat de vida (desenvolupament personal i social).
Política social: conjunt de mesures adoptades pels governs amb l'objectiu de millorar o canviar la situació de la ciutadania.
Dret: conjunt de normes legals d'obligat compliment, encaminades a garantir la cobertura de les necessitats i que regulen la prestació de serveis.
Benestar social: situació ideal d'harmonia social i absència de necessitats, en un grau proporcional a la riquesa del país i al desenvolupament socioeconòmic. Inclou l'educació, la salut, l'ocupació, les prestacions econòmiques, la seguretat social, els serveis socials i l'habitatge.
Serveis socials
Són prestacions tècniques i organitzades, amb l'objectiu d'assegurar el dret de la persona a viure dignament mitjançant la cobertura de les seves necessitats bàsiques i socials, que repercuteixen en l'autonomia personal, en les relacions interpersonals i en el benestar col·lectiu.
Sector provider de respostes
- Iniciativa pública-social: gestió indirecta d'un servei públic, amb foment i control per part de l'Administració.
- Iniciativa pública-mercantil: gestió indirecta d'un servei públic i control, amb ànim mercantil.
- Mercantil-social: accions de mecenatge per part del sector comercial.
Motivació: pública per obligació, social per solidaritat i mercantil-privada per benefici econòmic.
Competències
a) Competència comuna d'autonomia: l'Estat té competència exclusiva en serveis socials mitjançant la legislació, la reglamentació i la gestió dels serveis.
b) Competència de l'Estat: garanteix els drets bàsics de les persones, independentment del lloc on visquin.
Organismes de l'Administració pública
- Administració central: ministeris, institucions gestores i direccions provincials.
- Administració autonòmica: estructura en departaments o consells, amb instituts gestors, direccions generals i delegacions territorials.
- Administració local: ajuntaments, diputacions i consells comarcals.
Aportació de l'usuari
- Gratuïtat: absència d'aportació econòmica per manca de recursos, per situació de risc en la infància o per característiques del servei.
- Copagament: finançament compartit entre la persona destinatària del servei i l'Administració competent, en funció de la seva capacitat econòmica.
Serveis socials bàsics
Constitueixen el primer nivell d'atenció del sistema públic, organitzat territorialment i dotat d'equips bàsics d'atenció social. Tenen una funció de detecció de situacions de necessitat, oferta d'informació, orientació i assessorament. Són de caràcter polivalent, comunitari i preventiu, i inclouen el servei d'ajuda a domicili (SAD).
Serveis socials especialitzats
Donen resposta a situacions i necessitats que requereixen una especialització tècnica. Ofereixen suport als equips bàsics a través de centres, serveis i programes dirigits a col·lectius específics.
- Infància i adolescència: EAIA i CRAE.
- Persones grans: centres de dia, llars residència i serveis de tutela.
Prestacions econòmiques
Inclouen la renda mínima d'inserció (RMI), la pensió no contributiva (PNC), la jubilació i la invalidesa.
Equips bàsics d'atenció social (EBAS)
Funcions: informació i orientació, valoració i diagnòstic, intervenció en el nucli familiar, gestió de la renda mínima, impuls del desenvolupament comunitari i coordinació col·lateral.