El Sexenni Democràtic a Espanya (1868-1874): Revolució i Fracàs
El Sexenni Democràtic (1868-1874)
La revolució de setembre del 1868 (la "Gloriosa") va significar la fi de la monarquia d'Isabel II. La van seguir sis anys de gran inestabilitat, en els quals hi va haver diferents règims polítics. La característica comuna a tot el període va ser la recerca d'un nou ordre polític i social. Va tenir un protagonisme fonamental la petita burgesia de les ciutats i el naixent moviment obrer. Aquesta etapa rep el nom de Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari.
Va ser l'última etapa de la revolució liberal a Espanya i va representar un intent d'ampliar el liberalisme i d'instaurar la democràcia. Aquells anys van estar plens de conflictes polítics, amb el sorgiment del federalisme, la revolta carlina i l'esclat de la guerra a Cuba; socials, amb les reivindicacions de les classes populars i els primers passos de l'obrerisme social i anarquista; i econòmics, derivats d'un context de crisi i de la lluita entre proteccionistes i lliurecanvistes.
La burgesia democràtica no va estabilitzar un règim polític definit. La regència, la monarquia democràtica d'Amadeu I de Savoia i, més endavant, la república, no van poder controlar els diferents conflictes que van sorgir. El Sexenni va fracassar en l'intent de modernització política del país i es va imposar la monarquia, que va portar al període de la Restauració dels Borbó, en la persona d'Alfons XII, el fill d'Isabel II.
Les Causes de la Revolució
Al final del regnat d'Isabel II (1863-1868) es van produir crisis econòmiques i polítiques que demostraven les deficiències del sistema liberal i la feblesa de l'economia capitalista a Espanya.
La Revolució de Setembre del 1868
Al setembre de 1868 es va produir una insurrecció militar contra el govern del Partit Moderat i la monarquia d'Isabel II. El moviment, conegut com a "Gloriosa" Revolució, va tenir un gran suport popular arreu del país, de manera que es va imposar sense dificultat.
Les Forces Polítiques: l'Auge del Republicanisme
L'opinió política va quedar polaritzada entre les dues grans opcions: monarquia o república. Els partits de l'època isabelina eren monàrquics, però la tendència republicana va créixer de manera irrefrenable després del destronament dels Borbó.
El Regnat d'Amadeu de Savoia (1871-1873)
La Constitució de 1869 establia com a forma de govern una monarquia democràtica. La tasca institucional provisional va consistir a trobar un monarca que substituís els Borbó. Gran part de les monarquies europees no eren originàries del país on regnaven, però les circumstàncies en què va haver de regnar el nou monarca van condemnar l'experiència al fracàs.
La Primera República Espanyola (1873-1874)
L'última etapa del Sexenni Democràtic va ser la Primera República. No va durar ni un any: es va proclamar al febrer del 1873 i va ser derrocada per un cop d'estat al gener de 1874.