La sexualitat humana, la pubertat i la reproducció

La sexualitat

La sexualitat fa referència a les característiques físiques i psicològiques pròpies de cada sexe, al comportament relacionat amb l'atracció entre dues persones i a les relacions sexuals. La sexualitat es presenta durant tota la vida de l'ésser humà; no obstant això, es manifesta principalment a partir de la pubertat. La relació sexual no és únicament el coit; l'afecte i la tendresa són també necessaris per a gaudir de la relació sexual d'una forma més completa. Tal com ja saps, les relacions sexuals poden conduir a un embaràs; existeixen diverses actuacions destinades a incrementar les possibilitats de tenir fills o evitar l'embaràs.

La pubertat

Canvis físics en les noies:

• Augment del pes i la talla.
• Aparició de borrissol en el pubis i les aixelles.
• S'eixampla la pelvis.
• Augmenta el teixit adipós en els malucs i els pits.
• S'inicia la maduració dels òvuls.

Canvis físics dels nois:

• Augment del pes i la talla.
• Aparició de borrissol en tot el cos, sobretot a la cara, les aixelles i el pubis.
• La veu es fa més greu.
• S'eixampla l'esquena i augmenta la musculatura.
• S'inicia la producció d'espermatozoides i tenen lloc les primeres ejaculacions.

Entre els 16 i els 18 anys, la majoria de noies i els nois solen haver completat el desenvolupament del sistema reproductor. Es considera perillós un embaràs abans dels 16 anys, ja que el cos encara no ha completat el seu desenvolupament, i abans dels 20 no és recomanable.

Les tècniques de reproducció assistida

En l'actualitat existeixen diverses tècniques per a incrementar les possibilitats de tenir fills. Segons diversos estudis estadístics, entre un 12 i un 15% de les parelles en edat reproductiva presenten algun problema d'esterilització.

Inseminació artificial:

Consisteix a dipositar el semen de l'home, extret amb anterioritat, en les trompes de Fal·lopi de la dona.

Fecundació in vitro:

Consisteix a afavorir la unió d'òvuls i espermatozoides. S'obté semen de l'home, del qual s'extreuen els espermatozoides, i es posen en contacte amb els òvuls en un recipient de laboratori on es produeix la fecundació. S'utilitzen aquestes tècniques quan existeixen obstruccions en les trompes de Fal·lopi o en els epididimis.