Símptomes de Minorització Lingüística: Prejudicis, Autoodi i Interferències

Símptomes de Minorització Lingüística i Conflicte

1. Prejudicis Lingüístics

Els prejudicis lingüístics condicionen la predisposició a usar o a aprendre una llengua. Són actituds no raonades que es manifesten en forma d'antipatia o de simpatia envers una llengua. No hi ha cap criteri lingüístic ni objectiu que atorgui a una determinada manera de parlar més validesa que a una altra.

A) Prejudicis interlingüístics (entre llengües diferents)

Exemples: considerar que hi ha llengües fàcils i difícils, suaus i aspres, de cultura i primitives, útils i inútils.

B) Prejudicis intralingüístics (entre varietats d'una mateixa llengua)

Exemples: la denigració de formes no estàndard i la promoció de l'estàndard, o la relació jeràrquica entre llengua i dialectes.

2. Autoodi

L'autoodi és un símptoma de clara minorització lingüística i un problema que agreuja el procés de Substitució Lingüística (SL). Els parlants de la llengua dominada veuen en la seva llengua i en tot allò que té a veure amb les formes de vida de la seva comunitat d'origen un estigma, un signe d'anacronisme enfront de la modernitat que se sol associar a tot allò vinculat a la llengua de la comunitat dominant.

3. Interferències Lingüístiques

Són canvis en l'estructura d'una llengua ocasionats per la influència d'una segona llengua. Les llengües en contacte s'influeixen mútuament, sobretot a nivell lèxic. No obstant això, en una situació de conflicte lingüístic, és la llengua dominant la que interfereix exclusivament en la llengua dominada, que pot acabar significativament transformada.

Hi ha tres tipus d'interferències:

• Fòniques
• Lèxiques
• Morfosintàctiques

4. Interposició o Mediatització

Es produeix quan la llengua dominant interfereix les relacions entre la comunitat lingüística minoritzada i la resta del món. Això es manifesta de diverses maneres:

• Els dominants empren la llengua dominant per traduir una tercera llengua.
• Els immigrants aprenen la llengua dominant per integrar-se i no la llengua pròpia de la comunitat.
• Els préstecs lèxics d'una tercera llengua s'adapten a través de la llengua dominant.

Conceptes Clau en Sociolingüística

Principi de Personalitat

Permet que un individu disposi dels seus drets lingüístics independentment de la zona de l'estat plurilingüe on es trobi.

Principi de Territorialitat

Només es concedeixen els beneficis públics d'una llengua dins d'una zona ben delimitada d'un estat, no en la seva totalitat territorial.

Llengua Pròpia

Es considera una llengua pròpia quan s'ha format en el territori o s'hi ha desenvolupat històricament, al mateix temps que s'hi configurava la cultura de la comunitat que la parla.