Sindicats, negociació col·lectiva i els tipus de mercat de treball

Sindicats i negociació col·lectiva

En el mercat de treball es diu que hi ha un monopoli (o oligopoli) bilateral. En el cas del mercat de treball, l’oferta són els treballadors (les hores que estan disposats a treballar) i la demanda són les empreses.

L’existència d’un monopoli bilateral significa que en ambdós costats hi ha algú que representa els interessos de cada part: de l’oferta i de la demanda. Els sindicats són el monopoli que representen els treballadors i les patronals són els qui representen les empreses.

En el cas espanyol, els sindicats serien la UGT i Comissions Obreres (CCOO). Pel que fa a la patronal, hi hauria la CEOE i la CEPYME. Les empreses i els treballadors individualment no negocien entre ells, sinó que ho fan els sindicats i les patronals.

Factors determinants de l'afiliació sindical

De què depèn que una persona estigui afiliada a un sindicat? Els factors principals són:

• Sector
• Dimensió de l'empresa
• Caràcter (públic/privat)
• Situació econòmica
• Edat
• Sexe
• Formació

Tipus de negociació col·lectiva

Negociació centralitzada

És la negociació centralitzada a nivell de tot el país i per a tots els sectors econòmics. S’estudien les variables macro; és a dir, quan es negocien els salaris, es té en compte la previsió de la inflació. Aquest sistema es duu a terme a través dels pactes socials. Es dona negociació centralitzada als països nòrdics (Noruega, Dinamarca, Suècia).

Negociació fragmentada

Significa que està dividida i es negocia a nivell per sectors i/o territoris. Per exemple, el conveni de la província de Lleida en un sector X. Cada conveni pacta uns increments diferents. El problema de la negociació fragmentada és que no totes les empreses es troben en la mateixa situació, i per tant genera moltes diferències que poden acabar afectant la inflació i l’economia del país.

Negociació descentralitzada

Es duu a terme a nivell de l’empresa. Cada empresa negocia el seu propi conveni. L’avantatge d’aquesta negociació és que es pacta segons la situació particular de l’empresa. Teòricament, la suma de tots els convenis de cada empresa hauria de reflectir la situació del país.

Per tant, al final, la negociació centralitzada i la descentralitzada són les que millor reflecteixen els efectes que poden produir la inflació i l’atur.