El Sistema Digestiu: Parts, Funcions i Malalties Comunes

Parts i Funcions del Sistema Digestiu

La Cavitat Bucal

El paladar tou tanca la nasofaringe durant la deglució i la parla. La llengua té grans músculs estriats que li donen gran mobilitat; els seus moviments són els motors principals de la deglució. Les dents estan dissenyades per tallar, esquinçar i triturar el menjar.

Glàndules Salivals

Hi ha 3 glàndules salivals principals:

• Les paròtides
• Les submaxil·lars
• Les sublinguals

Totes tres segreguen de mig a un litre de saliva al dia.

Funcions de la Boca

• Converteix els aliments sòlids en una pasta tova mitjançant la descomposició mecànica (masticació) i la dissolució amb la saliva.
• Inicia la digestió química, convertint l'aliment en el bol alimentari.
• Degluteix el bol alimentari.
• Detecta la sensació dels sabors.
• Participa en l'elaboració de bona part de la parla.

La Faringe

Participa en la respiració i la deglució. La dificultat per empassar s'anomena disfàgia; el dolor en empassar s'anomena odinofàgia.

L'Esòfag

És un tub muscular que porta el bol alimentari des de la faringe fins a l'estómac mitjançant moviments peristàltics.

L'Estómac

Té forma de J i un esfínter a l'entrada anomenat càrdies i un a la sortida anomenat pílor. Les contraccions coordinades de la seva capa muscular remenen el bol alimentari, permetent que es reblaneixi encara més, barrejant-se amb els sucs gàstrics. Aquesta barreja es converteix en una pasta semilíquida anomenada quim, que és abocada a intervals a l'intestí prim.

El Budell Prim

El seu recorregut, entre l'esfínter pilòric i la vàlvula ileocecal, es divideix en 3 porcions:

• El duodè
• El jejú
• L'ili

Els budells es mouen (peristaltisme) per tal de remenar els aliments, facilitar-ne la digestió i l'absorció, i també per fer-los avançar. Al duodè s'aboquen les secrecions hepàtiques (bilis) i pancreàtiques (suc pancreàtic). El budell prim té moltes cèl·lules que segreguen diferents enzims digestius (com la sacarasa, la lactasa, etc.) i és el lloc principal d'absorció de nutrients.

El Budell Gruixut

Comença a la vàlvula ileocecal i està dividit en diverses parts:

• El cec: un sac amb forma de fons de sac que es troba per sota de la vàlvula ileocecal, al qual va unit l'apèndix (un tub estret i buit).
• El còlon: dividit en 4 porcions: ascendent, transvers, descendent i sigmoide.
• El recte: la porció final.

Funcions del Budell Gruixut

• Absorbeix gran part de l'aigua i electròlits, convertint el quim en femta.
• La femta s'emmagatzema al còlon i al recte fins poc abans de la defecació.
• Conté una gran quantitat de bacteris simbiòtics (flora intestinal o microbiota), que participen en la digestió d'alguns components i produeixen certes vitamines.

El Fetge

És l'òrgan intern més gran i té múltiples funcions vitals:

• Segregar bilis (líquid de color groc verdós) per facilitar la digestió i absorció dels greixos. La bilis conté, a més, bilirubina (producte de degradació de l'hemoglobina), que dóna el color marronós a la femta.
• Rep els nutrients absorbits a l'intestí (via vena porta) i els metabolitza.
• Emmagatzema glucogen (reserva d'energia), vitamines liposolubles (A, D, E, K), vitamina B12, ferro i coure.
• Sintetitza la majoria de proteïnes del plasma sanguini (albúmina, factors de coagulació...).
• Participa en la defensa de l'organisme, eliminant gèrmens i toxines que arriben travessant la paret intestinal.
• Elimina substàncies tòxiques o de rebuig (metabolisme de fàrmacs, alcohol...).

El Pàncrees

És una glàndula amb dues funcions principals (glàndula mixta):

• Funció endocrina: Les cèl·lules dels illots de Langerhans (més escasses) són productores d'hormones com la insulina i el glucagó, que regulen el nivell de sucre a la sang i s'aboquen directament a aquesta.
• Funció exocrina: La majoria de les cèl·lules pancreàtiques sintetitzen el suc pancreàtic, ric en enzims digestius (amilasa, lipasa, tripsina...), que s'aboca al duodè per participar en la digestió química dels aliments.

El Recte i l'Anus

El recte és la part final del budell gruixut on s'emmagatzema la femta abans de ser expulsada de l'organisme a través de l'anus durant l'acte de la defecació.

Malalties del Sistema Digestiu

Gastritis Aguda

És la inflamació de la mucosa gàstrica (revestiment de l'estómac), que pot incloure erosió local, necrosi i hemorràgia.

Hepatitis

És la inflamació del fetge (hepàtica), que pot ser difusa o focal, afectant les seves cèl·lules (hepatòcits). Pot ser causada per virus, tòxics (alcohol), fàrmacs o malalties autoimmunitàries.

• Hepatitis A: Causada per un virus (VHA) que es pot transmetre per via fecal-oral (aigua o aliments contaminats). Generalment és aguda i no cronifica.
• Hepatitis B: Causada per un virus (VHB) que es transmet per via parenteral (sang o fluids corporals), relacions sexuals o de mare a fill durant el part. Pot cronificar.
• Hepatitis C: Causada per un virus (VHC), similar a l'hepatitis B en la transmissió (principalment sang). Tendeix a cronificar i pot causar complicacions greus a llarg termini com cirrosi o càncer de fetge.

Úlcera Pèptica

Lesió o trencament de la mucosa que recobreix l'estómac (úlcera gàstrica) o el duodè (úlcera duodenal). Sovint associada a infecció per Helicobacter pylori o consum d'antiinflamatoris.

Colelitiasi

Presència de càlculs (pedres) a la vesícula biliar, formats principalment per colesterol o bilirubina. Poden obstruir els conductes biliars i causar còlics o inflamació (colecistitis).

Cirrosi Hepàtica

Malaltia crònica i progressiva del fetge caracteritzada per la mort de teixit hepàtic, fibrosi (cicatrització) i la formació de nòduls, que desorganitzen l'estructura normal del fetge i n'afecten greument el funcionament.

Síndrome de Malabsorció

Conjunt de signes i símptomes (diarrea, pèrdua de pes, deficiències nutricionals) causats per la mala absorció de nutrients a l'intestí prim. Pot ser deguda a diverses causes, incloent:

• Malaltia celíaca (intolerància al gluten)
• Intolerància a la lactosa (dèficit de lactasa)
• Malalties pancreàtiques, infeccions intestinals, etc.

Hèrnia Abdominal

Sortida d'una part d'un òrgan intern (com una nansa de budell prim o gruixut) a través d'un defecte o punt feble de la paret muscular abdominal (hèrnia inguinal, umbilical, etc.).

Problemes Associats a l'Obesitat

L'excés de pes corporal pot causar o agreujar nombrosos problemes de salut, alguns relacionats directament o indirectament amb el sistema digestiu i el metabolisme:

• Malaltia per reflux gastroesofàgic.
• Fetge gras no alcohòlic.
• Major risc de càlculs biliars.
• Problemes articulars (artritis).
• Dificultats respiratòries (apnea del son).
• Sobrecàrrega del cor i major risc cardiovascular.
• Complicacions durant l'embaràs.
• Problemes a la pell.
• Major risc en intervencions quirúrgiques.
• Afectació muscular.
• Dislipèmia (alteració dels nivells de colesterol i triglicèrids a la sang).
• Diabetis tipus 2.