Sistema Financer: Caixes, Cooperatives, Banca Electrònica i Operacions

Economia9,37 KB

El Sistema Financer: Entitats, Operacions i Serveis

Les caixes d'estalvis tenen naturalesa jurídica de fundació (públiques o privades). Els seus òrgans rectors són l'Assemblea General, el Consell d'Administració i la Comissió de Control.

Les caixes, en no ser societats, no tenen capital social.

Fórmules de Finançament de les Caixes

Foment de l'autofinançament // Emissió d'obligacions subordinades // Emissió de quotes participatives // Emissió de participacions preferents

Les Cooperatives de Crèdit

Les cooperatives de crèdit estan sotmeses a la llei. Aquestes entitats poden fer tot tipus d'operacions passives i actives amb atenció preferent als seus socis cooperativistes. Els òrgans de gestió i administració de les cooperatives de crèdit són Assemblea general, Consell Rector i Comitè de Recursos.

La Banca Electrònica

La banca electrònica: noves formes de distribució i contractació de productes bancaris, alleugerint els costos d'intermediació.

L'Activitat Bancària

L'activitat bancària se centra en tres tipus d'operacions: operacions passives, operacions actives i serveis de mediació.

El diner barat (que obligava a fer moltes operacions per obtenir el mateix benefici), una exposició molt elevada en el sector de la construcció i algunes entitats (bàsicament caixes d'estalvi) amb una politització molt elevada, han provocat que el sistema financer espanyol patís com pocs altres la crisi mundial.

Operacions Passives

Operacions passives: consisteixen en l'obtenció d'estalvi dels clients.

Operacions Actives

Operacions actives: Són les diferents modalitats d'invertir els fons propis i els diners rebuts dels clients, mitjançant productes de finançament.

Serveis de Mediació

Serveis de mediació: Recolzament als clients en matèria de cobraments i pagaments (transferències, pagaments).

El Passiu d'un Banc o Caixa

El Passiu d'un Banc o caixa està format per:

  • El Net patrimonial: fons propis (K+Rves)
  • El Passiu exigible compost pels deutes amb clients i amb d'altres entitats financeres.

El negoci bancari està format per operacions de captació de fons que posteriorment seran prestats als clients.

Compte Corrent

Compte corrent: Els comptes corrents són contractes mitjançant els quals els clients cedeixen sumes de diners als bancs i aquest es compromet a pagar-les segons les indicacions del client. A canvi rep uns interessos, generalment molt baixos o fins i tot nuls.

Comptes d'Estalvi

Els comptes d'estalvi són contracte de dipòsit irregular de diners, reintegrables en qualsevol moment, amb pacte de caixa, mitjançant el qual l'entitat realitza pagaments i cobraments segons les indicacions del client. Es poden obrir comptes d'estalvi tant a persones físiques com a persones jurídiques.

Diferències entre Compte Corrent i Compte d'Estalvi

Compte corrent: El client cedeix al banc o a la caixa una quantitat de la qual podrà disposar lliurement mitjançant un taló o una targeta. Actualment els clients en cobren un interès variable.

Comptes d'estalvis: També permeten de disposar immediatament dels diners dipositats. Les entrades i sortides de diners queden registrades en una llibreta d'estalvis que té caràcter de document financer.

Imposicions a Termini

Imposicions a termini: Dipòsits de diner immobilitzats en una entitat de crèdit durant el termini pactat. El dipositant es compromet a no disposar dels fons durant el termini pactat i a canvi l'entitat li paga un interès.

Dipòsits Referenciats

Dipòsits: Els dipòsits referenciats s'estableixen generalment a temps superiors als dos anys. En acabar aquest període el client obté la quantitat prestada més la revalorització obtinguda per l'índex de referència.

El Préstec

El préstec és el contracte mitjançant el qual un banc o caixa d'estalvis lliura al client una quantitat de diners prèviament pactada i aquest es compromet a retornar juntament amb els interessos segons consta al pla d'amortització previst.

Préstec amb Garantia Personal

El prestatari o prestatàris responen de la seva devolució i la dels seus interessos amb tot el seu patrimoni, però sense establir drets reals de garantia que ho lligui a un bé concret.

Elements:

  • Pòlissa del préstec: Són els documents contractuals on es formalitzen. Figuren les dades del prestatari, de les persones que garanteixen l'operació i les característiques del préstec.
  • Efectes financers: forma de documentació dels préstecs mitjançant lletres de canvi.

Préstec amb Garantia Real

Préstec amb garantia real: Quan el risc d’una operació de préstec es considera elevat, se solen demanar garanties reals. La penyora i la hipoteca són els drets reals més utilitzats. En tots dos casos si no es retorna l’import del deute, el creditor podrà executar la garantia i cobrar allò que se li deu amb l’import obtingut de la venda de l’immoble hipotecat.

Comptes de Crèdit

Comptes de crèdit: Amb aquesta modalitat de comptes corrents es posa a disposició del prestatari un límit de crèdit del qual pot disposar en funció de les seves necessitats. En aquests comptes es poden realitzar ingressos d'efectiu i abonaments de qualsevol tipus. Si el saldo és deutor l'entitat cobrarà els interessos pactats en l'operació conforme a les disposicions efectuades. Si el saldo és creditor l'entitat li abonarà un tipus d'interès igual que el dels comptes corrents ordinàris. En els comptes de crèdit es cobren diferents comissions, com són les comissions d’obertura, una comissió sobre quantitats no disposades i comissions de cancel·lació anticipada.

Avals

Avals: Les entitats financeres mitjançant els avals garantitzen les obligacions dels seus clients i responen d’ells si aquests no compleixen. Les entitats de crèdit no immobilitzen fons sinó que suporten els riscos de no pagament dels seus clients.

Descompte Comercial

Descompte comercial: Consisteix en cedir la propietat dels documents representatius d’un dret de cobrament, a una entitat per tal que aquesta avanci el seu import, menys els interessos i les comissions, al client que les cedeix i els faci efectiu presentant-los a qui està obligat a pagar (Lletres de canvi -- Rebuts -- Certificacions d’obra).

Altres Serveis Bancaris

Serveis d’Intermediació en Valors Mobiliaris

Serveis d’intermediació en valors mobiliaris: Els bancs poden fer d'intermediaris en la col·locació de valors de renda fixa i variable en els mercats financers. Aquestes operacions augmenten el marge no financer de les entitats a través dels ingressos que obtenen per les comissions cobrades pels clients.

Serveis de Custòdia de Valors

Serveis de custòdia de valors: Una entitat pot actuar com a dipositària de comptes que poseeixin valors. A través de caixers automàtics i la bústia permanent d'ingressos, els clients poden dipositar béns i l'entitat desconeix el seu contingut.

Leasing (Compra)

Leasing (compra): Finançament LL/t // Duració 2 a 10 anys per a béns mobles o immobles // Consisteix en que la empresa leasing se ponga en contacto con una empresa.

Avantatge Fiscal: Té avantatge amb l'impost de societats, les quotes són físicament deduïbles // Amortització accelerada del bé.

Renting (No Compra)

Renting (no compra): Lloguer (manteniment inclòs) // No té capacitat d’endeutament // Se sol utilitzar en caixes, materials d'oficina... // Per a coses que saps que li donaràs ús durant 4-5 anys.

Factoring

Factoring: L'empresa cedeix abans del venciment uns drets de cobrament a una altra empresa (entitat financera) especialitzada en la gestió i cobrament d'aquests crèdits (finançament a curt termini).

Possibilitat:

  • Factoring amb recurs: l'entitat de factoring pot repercutir sobre el client l'impagament del deutor del mateix. Si al venciment el deutor no paga, el FACTOR adeudará la cantidad impagada a la empresa acreedora.
  • Factoring sense recurs: FACTOR no pot repercutir la quantitat impagada sobre l'empresa acreedora i assumeix el risc de morositat → el FACTOR es fa càrrec dels impagats.

Confirming

Confirming: L'empresa cedeix a l'entitat financera la gestió de pagament dels seus proveïdors.

Forfaiting

Forfaiting: L'exportador (el que ven) firma un acord de forfaiting amb el forfaiter, que requereix un aval del banc de l'importador per assegurar-se el cobrament dels efectes al venciment, lliurats per l'importador. S'aconsegueix eliminar el risc d'impagament de l'importador, eliminar el risc polític del país (conflictes socials,…) i el risc de canvi.

Descarregar

PDF Word HTML