Sistema Immunitari: Barreres, Òrgans i Respostes de Defensa

Barreres Primàries de Defensa

Les barreres primàries impedeixen l'entrada de microorganismes a l'organisme. Són:

• Pell i secrecions de les obertures: La pell actua com una barrera física.
• Suor amb pH àcid: Crea un ambient hostil per a molts patògens.
• Lisozim: Enzim present a les mucoses que desfà la capa de mureïna de certs bacteris.

Barreres Secundàries de Defensa

Les barreres secundàries actuen un cop el microorganisme ha penetrat. El mecanisme de defensa principal és la fagocitosi. L'última barrera, si aquestes fallen, és el sistema immunitari.

Sistema Immunitari: Òrgans Limfoides

Òrgans Limfoides Primaris

Són els llocs on es produeix la maduració definitiva dels limfòcits:

• Medul·la Òssia Vermella: Si els limfòcits maduren aquí, es transformen en limfòcits B. Si migren al tim, es transformen en limfòcits T.
• Bossa de Fabrici: Present només en ocells, on es creen els limfòcits B.
• Tim: És l'òrgan més important per al desenvolupament i maduració dels limfòcits T.

Òrgans Limfoides Secundaris

Són els llocs on els limfòcits interaccionen amb els antígens i es produeix la resposta immunitària:

• Melsa: Filtra la sang per eliminar leucòcits defectuosos i antígens.
• Ganglis Limfàtics: Filtren la limfa, atrapant antígens i activant la resposta immunitària.
• Teixit Limfoide Associat a Mucoses (MALT): Localitzat a les mucoses (respiratòria, digestiva, urogenital). Protegeix l'organisme d'agents patògens que entren per aquestes vies.

Molècules amb Acció Immunitària

Antígens

Qualsevol substància capaç de desencadenar una resposta immunitària. Poden ser:

• Macromolècules d'un microorganisme (bacteris, virus, fongs).
• Molècules d'un altre individu de la mateixa espècie (per exemple, en trasplantaments).
• Molècules del mateix animal (en malalties autoimmunes).

Anticossos (Immunoglobulines)

Són molècules proteiques produïdes pels limfòcits B en resposta a un antigen. Aquests poden:

• Quedar adherits a la membrana plasmàtica del limfòcit B, actuant com a receptors.
• Ser excretats a l'exterior de la cèl·lula per circular lliurement en la sang i la limfa.

Tipus d'Immunoglobulines

Ig G

Són els anticossos més abundants en el sèrum. Activen el sistema del complement i els fagòcits sanguinis (macròfags i neutròfils). Són els únics que poden travessar la placenta i es secreten en la llet materna, proporcionant immunitat passiva al nadó.

Ig A

Poden associar-se mitjançant una cadena J per formar dímers o trímers. Es formen en estructures limfoides subepitelials i són crucials per a la immunitat de les mucoses, protegint dels patògens inhalats i ingerits.

Ig M

Estan formades per cinc monòmers d'anticossos units per ponts disulfur, formant un pentàmer. Són les primeres immunoglobulines que es formen com a resposta primària a un antigen. Activen eficaçment la fagocitosi i el sistema del complement.

Ig E

Són les immunoglobulines responsables de les reaccions al·lèrgiques i de la defensa contra paràsits.

Ig D

Apareixen principalment en la superfície dels limfòcits B, on actuen com a receptors d'antígens, participant en l'activació d'aquests limfòcits.

Sistema del Complement

El sistema del complement és un conjunt de més de 30 proteïnes plasmàtiques (globulines) que complementen o ajuden i augmenten els mecanismes de la resposta immunitària. Es sintetitzen principalment al fetge.

Funcions del Sistema del Complement:

• Destrucció cel·lular: Lisi de cèl·lules diana (bacteris, cèl·lules infectades).
• Inici i amplificació de processos inflamatoris: Atracció de cèl·lules immunitàries al lloc de la infecció.
• Opsonització: Recobriment de patògens per facilitar la seva fagocitosi per part dels macròfags.
• Activació dels macròfags: Millora la capacitat fagocítica d'aquestes cèl·lules.

Resposta Immunitària Innata (Inespecífica)

La resposta immunitària innata és la primera línia de defensa i actua de manera ràpida i inespecífica contra qualsevol patogen. Inclou mecanismes com la fagocitosi i l'activació del sistema del complement.

Resposta Inflamatòria

La inflamació és una resposta protectora del cos davant d'una lesió o infecció, amb l'objectiu d'aïllar, inactivar els agents agressors i restaurar les zones danyades. Els signes clàssics de la inflamació aguda són: vermellor, inflamació (o tumor), calor i dolor.

Cèl·lules que Actuen en la Inflamació:

• Plaquetes: Alliberen serotonina, que contribueix a la reacció inflamatòria.
• Mastòcits: Alliberen histamina, un potent mediador de la inflamació.
• Leucòcits Basòfils: Alliberen histamina i altres mediadors inflamatoris.
• Fagòcits:
  • Neutròfils: Són els primers a arribar al lloc de la infecció, reforcen l'acció dels macròfags.
  • Eosinòfils: Importants en la defensa contra paràsits i en reaccions al·lèrgiques.
  • Monòcits: Es diferencien en macròfags i cèl·lules dendrítiques en els teixits, ambdós potents fagòcits i presentadors d'antígens.
• Cèl·lules Assassines Naturals (NK): Reconeixen i destrueixen cèl·lules infectades per virus o cèl·lules tumorals de manera inespecífica.

Resposta Immunitària Adquirida (Específica)

La resposta immunitària adquirida, també anomenada adaptativa o específica, es desencadena per l'entrada d'un antigen a l'organisme que no és reconegut com a propi. Aquesta resposta és altament específica i genera memòria immunològica, permetent una reacció més ràpida i eficient en contactes posteriors amb el mateix antigen. Es pot produir mitjançant la fabricació d'anticossos (immunitat humoral) o l'acció de cèl·lules (immunitat cel·lular).

Resposta Primària

És la primera vegada que l'organisme entra en contacte amb un antigen. Consta de tres fases:

• Fase de Latència o Retard: L'antigen és detectat i es produeix la proliferació i diferenciació dels limfòcits específics.
• Fase Logarítmica: Producció ràpida i exponencial d'anticossos, principalment Ig M.
• Fase de Declinació: Disminució dels nivells d'anticossos un cop s'ha eliminat la infecció.

Resposta Secundària

Es produeix quan l'organisme entra en contacte per segona o successives vegades amb el mateix antigen. Gràcies als limfòcits B de memòria i limfòcits T de memòria generats durant la resposta primària, aquesta resposta és:

• Més ràpida: El temps de latència és molt més curt.
• Més intensa: Es produeixen molts més anticossos.
• Més duradora: Els nivells d'anticossos es mantenen elevats per més temps.
• Més específica: La producció principal és d'Ig G, amb una major afinitat per l'antigen.