El sistema polític del franquisme: Estructura i funcionament
El sistema polític del franquisme
Franco és nomenat Caudillo a finals de desembre del 1936. Aquest va governar la zona nacional com un campament militar, al principi a través d'una Junta Tècnica, i després amb un govern. El Decret d'Unificació d'abril del 1937 agrupava tots els adictes en un Partit Únic, FET i de les JONS, liderat per Franco, després d'apartar els antics dirigents que s'hi resistien.
Les Lleis Fonamentals
El franquisme no es va dotar d'una constitució. Franco va promulgar una sèrie de lleis, les Lleis Fonamentals:
- Fuero del Trabajo (1938)
- Ley de Cortes (1942)
- Fuero de los Españoles (1945)
- Ley de Sucesión (1947)
- Principios del Movimiento (1958)
El 1966 es van voler refondre en una paròdia de constitució, la Ley Orgánica del Estado, votada en referèndum.
Estructura del poder
El sistema de govern refusava la separació de poders: el principi era jeràrquic. El Caudillo tenia poders executius, legislatius i judicials; era Cap d'Estat i de Govern, Cap del Partit Únic, i nomenava el president de les Corts i el del Tribunal Suprem.
El Govern, format per ministres lliurement nomenats o cessats per Franco, va ser sempre una eina per equilibrar i alhora mantenir enfrontades les tendències del règim. El Govern nomenava els governadors civils i aquests, els alcaldes.
Les Corts i la democràcia orgànica
Les Corts, compostes segons els criteris de l'anomenada democràcia orgànica, estaven formades per procuradors procedents del Partit Únic, de l'aparell municipal o del Sindicat Vertical. També eren membres de les Corts els del Consejo Nacional del Movimiento, una sèrie d'alts càrrecs de l'Estat o de corporacions, i un grup de designació directa de Franco. Cap d'aquests no sortia d'un procés d'elecció, sinó de promoció interna al si de l'aparell.
Justícia i control social
El sistema funcionava sense eleccions. Mai n'hi va haver, llevat d'algun cas excepcional a la darrera època. El poder judicial també estava organitzat jeràrquicament; no existia la inamovibilitat o la inviolabilitat dels jutges. Hi havia nombroses jurisdiccions especials com el Tribunal de represión de la masonería y el comunismo, després reconvertit en TOP.
El Partit Únic, FET i de les JONS o Movimiento Nacional, no va ser mai realment autònom: els governadors civils i els alcaldes n'eren caps provincials i locals respectivament. Va ser un instrument de promoció als càrrecs de l'Estat i alhora va mantenir una nombrosa burocràcia que controlava els sindicats, el lleure juvenil, l'assistència social, l'adoctrinament polític a l'ensenyament, la construcció d'habitatges socials, els centres de vacances, els esports, etc.
Evolució i canvis
La liberalització econòmica dels anys 60 va propiciar l'emergència de nous sectors burgesos no enquadrats al Movimiento (els tecnòcrates), restant influència al seu aparell i introduint tensions en el propi règim. També va afavorir el creixement de sectors socials crítics amb el sistema.