Sistema Respiratori: Anatomia i Funció
Introducció
El sistema respiratori es compon d'un conjunt d'estructures que tenen com a finalitat primordial obtenir l'oxigen, element vital per a les cèl·lules del nostre cos, i eliminar el CO2 produït durant l'activitat cel·lular.
Aquesta funció es realitza amb la introducció d'aire atmosfèric a l'organisme a través de les vies respiratòries fins arribar als pulmons.
La respiració és considerada una funció vital; la seva interrupció és incompatible amb la vida.
Les vies respiratòries, en estar en contacte directe amb l'exterior, representen una porta d'entrada per a agents nocius presents a l'aire que respirem.
Gairebé tota la població pateix diverses vegades al llarg de la seva vida malalties com infeccions de nas i coll.
Concepte de freqüència respiratòria: nombre de vegades per minut que els nostres pulmons realitzen un cicle complet d'inspiració i expiració.
Anatomia del sistema respiratori
1. Fosses nassals
L'aire entra per les dues obertures del nas, anomenades narines, i surt per la part final del nas, les coanes. Les parets de les fosses nassals estan recobertes per la mucosa pituïtària. Aquesta, juntament amb els pèls del nas i els cilis vibràtils, té tres funcions:
- Escalfar l'aire
- Filtrar les partícules
- Produir moc
2. Faringe
A continuació de les fosses nassals trobem la faringe, un conducte comú al sistema respiratori i digestiu. Va des de la base del crani fins a la sisena vèrtebra cervical. Té uns 30 cm de llargada i presenta dos teixits limfàtics: les amígdales nasofaríngies i les amígdales palatines.
3. Laringe
A la seva part superior es comunica amb la faringe i a la inferior amb la tràquea. Té una llargada aproximada de 4 cm, un diàmetre transversal de 4 cm i un diàmetre anteroposterior de 3 cm. A la part superior trobem l'epiglotis (tapa que impedeix el pas d'aigua i menjar a les vies respiratòries). Per sota de l'epiglotis hi ha el cartílag tiroide, que protegeix els elements de la fonació. A la cara anterior d'aquest cartílag hi ha una protuberància, la nou del coll. A la laringe també hi ha els elements de la fonació, formats per quatre músculs anomenats cordes vocals.