El Sistema Respiratori: De les fosses nasals als pulmons
La Respiració: Un Procés Vital
La respiració és el procés pel qual l'oxigen de l'aire arriba a les cèl·lules, on s'utilitza en les reaccions químiques de producció d'energia. Aquestes reaccions generen diòxid de carboni, que s'expulsarà també amb la respiració.
Tipus de Respiració
- Respiració Externa (als pulmons): L'oxigen passa de l'aire a la sang i el diòxid de carboni passa de la sang a l'aire.
- Respiració Interna (a través de la sang): L'oxigen arriba a totes les cèl·lules de l'organisme i el diòxid de carboni arriba als pulmons des de les cèl·lules.
Vies Respiratòries
Fosses Nasals
Són cavitats situades al centre de la cara, dividides per l'envà nasal. Estan recobertes de mucosa, que produeix el moc que les manté sempre humides. En elles es troben les pituïtàries:
- Pituïtària vermella: funció respiratòria.
- Pituïtària groga: funció olfatòria.
Les seves funcions són:
- Filtrar, escalfar i humitejar l'aire.
- Rebre l'olfacte.
- Col·laborar en la modulació de la veu.
La Faringe
És una cavitat que va des del darrere del nas fins a la part superior del coll. Forma part alhora de les vies respiratòries i digestives. Es divideix en tres parts:
- La nasofaringe o rinofaringe: darrere de les fosses nasals. En ella desemboquen les trompes d'Eustaqui.
- La bucofaringe o orofaringe: darrere de la cavitat bucal. En ella es troben les amígdales.
- La laringofaringe o hipofaringe: darrere de la laringe. En el moment de la deglució, la laringe ascendeix fins a tocar l'epiglotis, que fa de tapadora i evita que el menjar vagi cap a les vies respiratòries.
La seva funció: és deixar passar el menjar, l'aire i intervé en la fonació.
La Laringe
És un tub de 5 centímetres format per diversos cartílags durs. Es comunica amb la faringe i la tràquea. En ella es troben les cordes vocals que vibren amb el pas de l'aire i faciliten la modulació de la parla. Facilita el pas de l'aire cap als pulmons.
La Tràquea
És un tub d'11 a 13 cm que acaba en la carina traquial. És un tub tou i molt elàstic que pot variar en els moviments respiratoris. Està formada per 15 a 20 anells cartilaginosos en forma de C que eviten que es col·lapsi amb el pas de l'aire. La seva funció és deixar passar l'aire cap als pulmons.
Els Bronquis
Són tubs que condueixen l'aire des de la tràquea cap als pulmons. Els dos bronquis principals entren a cada pulmó. Cadascú es va dividint progressivament com branques d'un arbre fins arribar als alvèols pulmonars. Els bronquis es divideixen fins arribar als bronquiols, que s'aniran ramificant fins abocar als sacs alveolars i els alvèols.
Ramificació Bronquial
- Els bronquis principals es divideixen en bronquis lobulars, un per a cada lòbul.
- Els bronquis lobulars es dividiran en bronquis segmentaris, un per a cada segment pulmonar (10 al dret i 9 al esquerre).
- Els bronquis segmentaris aniran perdent l'estructura cartilaginosa convertint-se en bronquiols.
- Els bronquiols, cada vegada més petits i prims, arriben a formar els alvèols pulmonars.
Els Pulmons
Són dos òrgans esponjosos i elàstics en forma de con. Es situen a la caixa toràcica i estan protegits per les costelles, la columna vertebral i l'estèrnum. Entre els dos pulmons es troba un espai anomenat mediastí. Sota els pulmons es localitza el diafragma, que separa el tòrax de l'abdomen i col·labora a la respiració.
Cada pulmó està recobert per una doble membrana anomenada pleura (parietal i visceral). Entre les dues pleures es localitza la cavitat pleural, on es troba el líquid pleural. L'interior del pulmó està ocupat pels sacs alveolars i alvèols (part terminal de les vies respiratòries), que li donen una consistència semblant a una esponja.