Socialització i Neurotransmissors: Fonaments de la Conducta Humana

Definim socialització com el procés mitjançant el qual un individu esdevé socialment competent. Aprèn i fa seves les normes i els valors de la societat en la qual viu. La socialització té dues cares: una de més visible, que descriu com l'individu actua dins de la seva cultura amb un paper determinat, i una de més interna, més psicològica, que és com aquesta persona interioritza i desenvolupa la seva pròpia manera de viure.

Podríem dir que, de la mateixa manera que nosaltres anem entrant a formar part de la cultura amb la qual estem en contacte, aquesta entra a trobar lloc dins del nostre cervell.

Les Etapes Clau de la Socialització

• Socialització Primària

  És l'etapa més important de totes, és bàsica. Té lloc durant la infantesa i es duu a terme sobretot amb la família. Es basa en la relació de dependència que el nen té amb els seus pares i també en l'afecte, el carinyo... És l'etapa més delicada de totes.

• Socialització Secundària

  Podem dir que la socialització secundària comença quan el nen s'adona que hi ha més gent a part de la seva família i continua fins a la mort de l'individu. Els seus agents serien:

  • Grups i colles d'amics
  • El sistema educatiu/escolar
  • El món del treball
  • Els grups d'esports
  • Altres institucions socials

• Socialització Terciària

  Succeeix només en alguns casos en què l'individu pateix situacions de ruptura o resocialització. Això implica un canvi de valors i normes interioritzades, i fins i tot de personalitat.

Neurotransmissors: Missatgers Químics del Cervell

Els neurotransmissors, per començar, són unes substàncies químiques que allibera el botó de l'axó quan arriba a l'espai sinàptic. Aquests neurotransmissors viatgen per l'espai i s'encaixen en la membrana de la neurona receptora com peces d'un trencaclosques.

Santiago Ramón y Cajal, Premi Nobel, va dedicar el seu temps a estudiar la transmissió de l'impuls nerviós. S'han identificat més de 50 neurotransmissors diferents i encara no estan completament estudiats els seus efectes sobre el comportament humà.

Principals Neurotransmissors i la seva Funció

Els més importants són:

• Acetilcolina
• Noradrenalina
• Adrenalina
• Dopamina
• Serotonina
• Endorfines
• Glicina
• Histamina
• Àcid glutàmic
• Encefalina

Se sap que una determinada via nerviosa pot utilitzar un o dos neurotransmissors, i que determinats neurotransmissors poden tenir efectes concrets sobre la conducta i les emocions.

L'Impacte de les Drogues en els Neurotransmissors

Les drogues actuen en les sinapsis afavorint o inhibint l'actuació dels neurotransmissors. A continuació, alguns exemples:

• Curare

  Els indis sud-americans aplicaven una substància anomenada curare a la punta de les seves fletxes. El curare bloquejava els receptors de l'acetilcolina de manera que no pot actuar sobre els músculs; el resultat és una paràlisi total i fins i tot l'aturada del batec cardíac. Com a conseqüència, es produeix la mort.

• Verí de l'Aranya Vídua Negra

  El verí de l'aranya vídua negra provoca la descàrrega massiva d'acetilcolina; el resultat són violentes contraccions que també poden provocar la mort.

• Heroïna

  L'heroïna atura l'emissió d'endorfines i, quan l'efecte de l'heroïna desapareix, apareixen el dolor i els trastorns cerebrals. Per això, els addictes cada cop en necessiten més per reduir el patiment.

• Cocaïna

  La cocaïna substitueix els neurotransmissors excitadors, provocant una allau d'excitació, però a la llarga es recau en una depressió quan la droga s'esgota.