Socialització: procés, etapes i impacte en la persona

Socialització: procés d'integració social

Definició de socialització

La socialització és el procés mitjançant el qual l'individu aprèn els elements socioculturals de la societat a què pertany, els integra a les estructures de la seva personalitat i s'adapta així a l'entorn social.

Relació entre individu i societat

• Individu: aprendre a relacionar-nos, integrar-nos, convertir-nos en éssers socials, aprendre normes, valors i habilitats. Ens fa éssers socialment competents i ens dona una identitat.
• Societat: genera cohesió social (mitjançant la integració dels individus), transmissió cultural, transmet valors de generació en generació.

Etapes del procés de socialització

Hi ha dos moments (estadis) diferenciats: socialització primària i secundària.

Socialització primària

Dels 0 als 3 anys, es produeix durant els primers anys de vida i és la que té major impacte en les persones. Actua com l'arrel de la nostra consciència individual. El principal agent és la família, pel vincle afectiu i era l'únic referent possible. Això es donava més abans, a la família tradicional. Ara ha canviat, ja que la dona treballa, etc. Hi ha més agents durant aquesta etapa i és fonamental per a la configuració de la personalitat.

Socialització secundària

Va des del moment que el nen entra a l'escola i els nens entren en contacte amb altres (abans tenen consciència que existeix la societat), ara qui educa no és la família sinó la societat. Dura tota la vida. Té una intensitat menor i afecta aspectes parcials de la nostra vida. Anem sumant capes a la base que ja tenim, s'entra en relació amb altres mons específics. És una socialització molt més diversa i ja no es transmet a través del vincle afectiu. És un moment de reformulació i d'afegir nous elements.

Resocialització

Hi ha una subetapa dins de la secundària: s'anomena resocialització, no afecta a tothom, és un procés de reaprenentatge dels elements que havíem après a la primària (codis, valors). Es produeix en moments en què hi ha una ruptura de la vida que portaves anteriorment. Es pot donar de forma voluntària o involuntària. Quan s'inicia involuntàriament, actuen les institucions que confinen i aïllen els individus del seu entorn amb l'objectiu de manipular la seva consciència. Aquesta manipulació té dues fases: desaprenentatge (eliminació de qualsevol aspecte de la teva personalitat) i reaprenentatge (aprenentatge dels nous valors i idees). És d'una forma conductista: a través de recompenses i càstigs.