Societat i Cultura: L'Evolució Humana i l'Aprenentatge
La societat i la cultura
Els éssers humans, a més de ser natura, som evolució biològica i evolució cultural. Però, a diferència dels animals, podem transmetre l'experiència adquirida. En definitiva, evolucionar culturalment vol dir independitzar-nos cada cop més del nostre món.
Què entenem per cultura?
La cultura l'entenem com un tipus de vida. Les cultures es configuren a partir de creences i valors sobre com percebem i interpretem el món. Ara bé, aquestes cultures canvien i evolucionen; és a dir, entren en conflicte entre elles, són substituïdes per altres i es creen noves idees, nous valors i noves creences.
Per tant, l'espècie humana ja no és només selecció natural, sinó que passa a ser evolució cultural. No ens diferenciem en espècies (a nivell biològic), sinó que ens diferenciem en ètnies (a nivell cultural).
En l'ésser humà, l'evolució cultural té un paper més important que la biològica, ja que la cultural ens afecta de manera directa. Ens ha ajudat a assolir reptes que amb l'evolució biològica no hauríem pogut aconseguir, com per exemple anar a la Lluna. A més, l'evolució biològica no la podem canviar perquè és independent de la nostra voluntat.
L'evolució cultural té un aspecte negatiu: és molt fràgil, i això ha comportat la pèrdua de moltes llengües i cultures. Al contrari de la biològica, que és molt més permanent (per exemple, tenim cinc dits a les mans des de l'Homo sapiens).
El paper de l'aprenentatge
Tot el que és cultura ho hem hagut d'aprendre; no és genètic. Per tant, el paper de l'aprenentatge és fonamental. Hem passat de ser herència biològica a ser herència cultural.
L'herència cultural és la transmissió d'informació per mitjà d'un procés d'aprenentatge. La cultura inclou:
- Els hàbits i les formes de vida.
- Les arts i les tècniques.
- La llengua.
- Les institucions socials.
Tots aquests aspectes els hem d'anar assimilant amb els anys mitjançant l'aprenentatge.
Mecanismes de transmissió cultural
Els mecanismes de transmissió de la cultura són, per un cantó, el llenguatge i, per l'altre, l'observació de les conductes dels altres.
La capacitat d'aprenentatge de l'ésser humà és molt complexa, ja que el nostre sistema nerviós és sofisticat: només tenim els cinc sentits per captar el que ens envolta i tenim una necessitat innata d'inserir-nos en un grup social.
Quan volem analitzar l'adquisició, la conservació, el desenvolupament, la difusió i la utilització de la cultura, el lloc on l'hem de buscar és en la mateixa cultura.