Societat Espanyola S. XIX: Noblesa, Burgesia i Classes Populars
Grups Dirigents a Espanya (S. XIX)
Noblesa: Poder, Terres i Declinació
La noblesa incrementa el seu poder conservant les terres i adquirint-ne més, essent la principal posseïdora de terres. La petita noblesa, els hidalgos, que eren de la zona cantàbrica i la Meseta nord, van perdre privilegis com el dret a l'exacció d'impostos. A Catalunya, la noblesa s'empobreix perquè no augmenten les rendes i pugen els preus. Per defensar els seus drets i interessos, els propietaris agrícoles creen l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. El poder de la noblesa provenia de la riquesa i la influència política i social. Durant el darrer quart del segle XIX, va començar a perdre poder.
Burgesia: Indústria, Capital i Ascens
La burgesia estava lligada a la indústria i el capital. Hi havia una burgesia de negocis, bancs, etc., formada per actius negociants amb grans fortunes. Gran part d'aquesta burgesia va adquirir propietats a càrrec dels béns desamortitzats de l'Església, convertint-se en propietaris agrícoles rendistes. A Catalunya, la burgesia industrial va ser considerable.
Vida i Oci de l'Elit Vuitcentista
La influència de l'Església era important, però la classe treballadora manifestava actituds anticlericals perquè associava l'Església amb els grups poderosos. El pes dels diners definia la categoria social. Els espais d'oci incloïen teatres, jardins d'esbarjo, casinos i cercles de propietaris. Per a les dones de les elits, els àmbits principals eren el matrimoni, la llar i l'educació dels fills.
Classes Populars: Majoria Desfavorida
Les classes populars constituïen la majoria de la població i eren el grup social més desfavorit.
Artesans i Treballadors de Ciutat
Un fort sector artesà elaborava la majoria dels productes manufacturats. A Catalunya, els menestrals (petits artesans i comerciants) constituïren un grup que basà la seva prosperitat en el treball. El creixement urbà va comportar la concentració a les ciutats d'una sèrie de treballadors de serveis.
Pagesia: Reforma Agrària i Conflictes
La reforma agrària liberal va concentrar la propietat de la terra en mans d'un nombre reduït de propietaris. La demanda de mà d'obra industrial va frenar l'emigració del camp a les ciutats. Als anys seixanta del segle XIX, la situació de la pagesia no havia millorat substancialment. Existien grans diferències regionals. A Castella la Vella, Andalusia i Extremadura, es van consolidar les terres, fet que va enfortir la situació d'una part de la pagesia. No obstant això, persistia una gran fam de terres. Malgrat la desaparició de la servitud, els pagesos van continuar sotmesos a relacions de tipus clientelar i molts eren analfabets. Aquestes condicions van provocar conflictes socials i l'emigració a les ciutats. A Catalunya, els arrendataris van poder accedir a la propietat.
Proletariat: Origen i Condicions Laborals
El proletariat: inicialment hi havia pocs obrers, i el seu origen principal era la industrialització a Catalunya. La nova indústria necessitava mà d'obra assalariada, provinent en part d'antics artesans de les ciutats. Les regles que regulaven les formes de treball eren molt diferents: l'amo donava ocupació a canvi d'un sou. Les condicions de vida eren dolentes.