Societat Estamental i Model Demogràfic de l'Antic Règim
La Societat Estamental
El Model Demogràfic de l'Antic Règim
El model demogràfic de l'Antic Règim era molt semblant al feudal. El creixement de la població era molt lent. Les taxes de natalitat eren molt altes (30/40 o/oo), però també ho eren les taxes de mortalitat. Les principals causes de l'elevada mortalitat eren:
- Crisi de subsistència (males collites = fam).
- Guerres.
- Malalties infeccioses.
- Manca d'higiene.
També la taxa de mortalitat infantil era molt alta (35/40 o/oo) i es calcula que cada dona tenia una mitjana de cinc fills.
Privilegiats i No Privilegiats
La societat estava formada per estaments o grups tancats; és a dir, no es podia passar d'un a l'altre. L'estament es definia per la jerarquia, l'honor i el prestigi, més que per la quantitat de diners. Els dos grans grups eren els privilegiats i els no privilegiats. Aquests es basaven en l'origen social de naixença, amb drets i deures diferents davant la llei.
Els privilegiats gaudien de nombroses exempcions d'impostos, mentre que tota la pressió fiscal requeia sobre les classes populars, inclosa la burgesia. Els privilegiats no pagaven impostos, en canvi, cobraven drets i gaudien de càrrecs oficials i prebendes a l'Administració, l'Exèrcit i l'Església.
Els Privilegiats
El Clergat (Primer Estat)
El clergat era el primer dels grups privilegiats i representava menys de l'1% de la població. No havia de pagar cap impost directe i els seus ingressos provenien del delme i del patrimoni propi (propietats urbanes i rurals, de les quals cobraven rendes senyorials). No era un grup homogeni, sinó que es podia distingir:
- Alt clergat (bisbes, cardenals, abats): Vivien de les rendes de les terres i del delme.
- Baix clergat (capellans, monjos): Vivien molt pobrament, igual que la majoria del poble.
La Noblesa (Segon Estat)
La noblesa era el segon estament privilegiat (2/3% de la població). La base de la seva riquesa era la propietat territorial (a Espanya posseïa entre el 30 i el 40% de les terres). A més, gaudia d'un seguit de concessions honorífiques (dret de caça, exempció de treballar a les obres públiques) i fiscals (dispensa de pagar impostos).
El seu luxós estil de vida els conduïa a l'endeutament i l'empobriment, cosa que es repercutia augmentant la pressió sobre els pagesos i arrendataris. Per contra, la burgesia va cultivar un model de vida orientat a l'estalvi i a la moderació, oposat al tipus de vida noble. Durant aquest segle XVIII, el poder econòmic es va orientar en benefici de les activitats comercials i industrials de la burgesia.