Societat, Política i Economia del Segle XVIII
La Societat del Segle XVIII
Els Privilegiats
La noblesa tenia la major part de les terres i vivia de les seves rendes. Acumulava riqueses abundants, monopolitzava tots els càrrecs i gaudia de privilegis econòmics i fiscals. El clero vivia de les rendes de l'explotació del seu gran patrimoni i del delme.
Els No Privilegiats
L'estat popular era la immensa majoria de la població i agrupava persones molt diferents:
- La burgesia, que incloïa els grans artesans, els comerciants i els banquers. Era el grup econòmicament més actiu i la seva riquesa va augmentar gràcies al creixement econòmic del segle XVIII.
- Les classes populars urbanes, que agrupaven els treballadors manuals de les ciutats.
- Els llauradors, que constituïen el grup més nombrós de la població.
La Política del Segle XVIII
La Monarquia Absoluta
El rei tenia un poder absolut. La monarquia era hereditària i de dret diví, és a dir, que l'autoritat del rei provenia directament de Déu.
El Pensament Il·lustrat
El Pensament Econòmic
Els il·lustrats van defensar la fisiocràcia i el liberalisme econòmic. Defensaven la propietat privada i la llibertat de comerç i indústria.
El Pensament Polític
Van conformar els principis d'una nova doctrina política: el liberalisme polític.
- Montesquieu, que va proposar la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial).
- Rousseau, qui va definir el contracte social com a resultat d'un pacte entre tots els ciutadans. També va plantejar el principi de sobirania nacional, pel qual el poder emana del lliure consentiment de tots els ciutadans, expressat mitjançant el vot.
- Voltaire, qui va defensar la necessitat d'un parlament que limités el poder del rei i d'un sistema fiscal just.
La Guerra Civil i la República (Anglaterra)
Una nova dinastia, la dels Stuart, va pretendre governar sense el control del Parlament i va detenir i ajusticiar tothom qui se li oposava. Aquests fets van donar lloc a una Guerra Civil. El 1649, el rei Carles I va ser ajusticiat i es va proclamar la República. Oliver Cromwell, l'impulsor principal del canvi polític, va acabar transformant la República en una dictadura militar. El 1660, després de la mort de Cromwell, el Parlament va restablir la monarquia.
La Limitació del Poder del Rei (Anglaterra)
Carles II va haver d'acceptar el control del Parlament, que va votar a favor de l'habeas corpus. Aquesta llei garantia les llibertats individuals i impedia al rei qualsevol detenció arbitrària. El Parlament va oferir la corona al príncep holandès Guillem d'Orange.
La Guerra de Successió (Espanya)
La Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l'Imperi Austríac van declarar la guerra a França i a Espanya i van donar suport a l'arxiduc Carles d'Àustria. El conflicte també va generar una guerra interna. Mentre que Castella es va mostrar fidel a Felip V, la majoria dels territoris de la Corona d'Aragó van donar suport a Carles d'Àustria, qui els garantia el respecte a les seves lleis i institucions. El Tractat d'Utrecht va posar fi al conflicte internacional i va reconèixer Felip V com a rei d'Espanya.
L'Absolutisme Borbònic (Espanya)
Els primers Borbons espanyols van implantar un model d'absolutisme centralista. Les corts van desaparèixer, excepte les castellanes.
L'Uniformisme Territorial (Espanya)
Com a càstig pel seu suport al candidat austríac, Felip V va anul·lar tots els furs i les institucions de la Corona d'Aragó. Amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema administratiu castellà en tots els territoris de la corona.