La Societat, la Política i el Poder: Fonaments i Evolució
La societat i la seva necessitat de vida en comú
La societat és una imposició derivada de condicionants biològics: l'ésser humà no pot viure sol. Essent un animal petit i vulnerable comparat amb els grans animals, és un ser sociocultural i simbòlic que necessita la societat i les seves convencions culturals. Només podem aprendre els comportaments culturals dins d'un col·lectiu.
La necessitat política
La vida en comú necessita organització. Com més complexa és la societat humana, més necessària es fa la política, que qüestiona l'organització socioeconòmica i les seves regulacions, valors, normes i costos (llibertat individual i col·lectiva, desigualtat). Tot progrés genera conflictes que requereixen una resposta política.
Actituds davant la política
- Actitud negativa: manipulació, confusió, corrupció i engany.
- Actitud positiva: llibertat, justícia, progrés i sentit col·lectiu.
- Polititzat: interessat pels problemes socials i implicat en les situacions.
- Per·la política: defensa les seves idees per resoldre problemes.
- Apolític: desinterès i abstencionisme polític.
- Antipolític: encontra de la pràctica política.
- Polític professional: es dedica professionalment a la política.
La política
La política és el conjunt d'idees, d'organismes, d'institucions i d'actuacions pràctiques que regulen les relacions entre els membres i grups d'un col·lectiu, i que pretenen resoldre els possibles conflictes. Té tants àmbits com àmbits té la vida: ministeris, conselleries, regidories, etc.
El poder
El poder és la capacitat de fer-se obeir. Té una dimensió estàtica (força, diners, armes, mitjans de comunicació) i una dimensió dinàmica (domini i coacció).
Ingredients del poder
- Grups o actors: governs, policia, exèrcit, esglésies, mitjans de comunicació.
- Ingredients: autoritat, influència.
- Recursos bàsics: coacció, força, prestigi, persuasió.
- Generació en les persones: temor, confiança, convenciment.
- Resultat: obediència, acceptació de consells i opinions.
Legitimitat, legalitat i autoritat
La legitimitat és la capacitat d'aconseguir que la gent accepti com a justes les lleis i les autoritats. La legalitat és el conjunt de lleis que promou i aplica el poder. L'autoritat és l'exercici efectiu del poder en cada àmbit de la societat.
Bases de la legitimitat
- Carisma personal: qualitat excepcional que atorga a un líder la capacitat d'influir i que li mereix el poder.
- Tradició: justifica el poder pel costum.
- Legitimitat racional-legal: acceptació majoritària d'un ordenament legal.
Evolució de l'Estat en la societat
- Societat acèfala: no hi ha poder; el reconeixement depèn de cadascú i l'economia es basa en la supervivència.
- Societat segmentada: economia agrícola i ramadera, organització en classes socials, poder erigit en règim hereditari, població organitzada en àmbit militar i de govern.
- Imperi burocràtic: burocràcia complexa, cap suprem, obediència legítima i súbdits sense dret.
- Feudalisme: vassallatge respecte del rei, contribució militar, pagesos que cultiven les terres i església amb influència en el poder.
Factors de canvi
La divisió del treball, el mode de producció, el canvi tecnològic, la base econòmica de la societat, el perfeccionament propi de l'organització política, l'evolució de la majoria de la societat i la lluita pels recursos naturals.
Evolució de l'Estat modern
L'Estat modern del segle XX ha estat impulsat per la monarquia absoluta i per les revolucions dels segles XVII i XVIII, que van portar la burgesia al poder. Això va donar lloc a l'estat liberal, a l'estat democràtic i a l'estat comunista o feixista.
Condicions de possibilitat
Factors econòmics, recuperació de la renaixença, implantació d'un procediment establert, creació d'un exèrcit estable, independència del poder polític i reconeixement entre nous estats.
Característiques de l'Estat modern
És territorial, centralitzat, monopolitza la violència, pretén protegir tothom, es institucionalitza i és sobirà.
Objeccions a l'Estat
No garanteix la seguretat personal ni la protecció dels desafavorits; no garanteix la participació electoral de la població; posseeix el monopoli de la violència legítima.
Estat com a organització
Tot estat és apartidista i no és nacionalitat. No es reconeix per si mateix. La seva desaparició pot venir causada per la pèrdua del territori al qual pertany, per la retirada de la nacionalitat o per disputes entre estats.
Estats
Són la institucionalització moderna del poder i una organització que garanteix l'ordre i la seguretat. Poden dividir-se i aparèixer en un temps força dur, i la seva perdurabilitat és més llarga.
La nació
La nació és una realitat sociològica: una comunitat humana.
Origen de l'ordre social
Teoria de la coacció i la força
Defensada per l'absolutisme, amb Maquiavel, Thomas Hobbes, Jean Bodin (que teoritzà el concepte de sobirania estatal com a poder absolut) i Robert Filmer.
Teoria de l'interès
Els individus actuen movent-se per objectius; l'ordre social sorgeix de les actuacions individuals. Pot ser:
- Buscat voluntàriament: John Locke, Kropotkin.
- Resultat involuntari: Adam Smith.