Sociolingüística: Conceptes Clau, Contacte i Conflicte Lingüístic
La Sociolingüística: Estudi del Comportament Lingüístic
La sociolingüística centra l'objecte del seu estudi en el comportament dels parlants d'una llengua. Aquesta ciència estudia, per tant, la identitat lingüística dels grups socials, les seves actituds i els seus prejudicis enfront de la llengua.
1.1. La Lleialtat Lingüística
La lleialtat lingüística és un terme que designa la predisposició d'un parlant a no abandonar l'ús de la llengua pròpia mai, dins de la comunitat lingüística a la qual pertany.
1.2. L'Autoodi Lingüístic
L'autoodi és el sentiment d'inferioritat que experimenten uns individus determinats per posseir els trets que els identifiquen com a membres d'un grup.
1.3. Prejudicis Lingüístics
Els prejudicis lingüístics són judicis de valor no racionals emesos sobre una llengua, generats per la ignorància o la malvolença. Se solen diferenciar entre:
- Prejudicis interlingüístics: que afecten la valoració d'una llengua respecte d'altres.
- Prejudicis intralingüístics: que tenen relació amb la valoració que es fa de la diversitat interna d'una llengua.
2. Llengües en Contacte: Minoria i Minorització
En l'estudi de les llengües en contacte, cal diferenciar els conceptes entre llengua minoritària i llengua minoritzada.
2.1. El Bilingüisme i els seus Tipus
Podem definir el bilingüisme com la pràctica d'usar de manera alterna dues llengües. Hi ha tres tipus de bilingüisme:
- Bilingüisme Individual: Es dona quan una persona és capaç de fer servir dos idiomes.
- Bilingüisme Social: Es produeix quan el bilingüisme individual afecta col·lectius sencers que formen grups socials. Aquesta és la situació més habitual.
- Territori Bilingüe: És un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades lingüísticament.
2.2. La Diglòssia i les seves Posicions
Davant una situació de diglòssia, només hi ha dues posicions possibles:
- La inhibició davant la situació, la qual cosa condueix a la substitució lingüística de la llengua B per la llengua A.
- La normalització de l'ús de la llengua B, tot fent que abasti la plenitud d'usos: familiars i col·loquials.
3. El Conflicte Lingüístic
El conflicte lingüístic apareix en el moment en què una llengua forana comença a ocupar els àmbits d'ús i les funcions que correspondrien assumir a la llengua pròpia d'una comunitat.
3.1. La Substitució Lingüística
La substitució lingüística es defineix com una situació en què dues llengües entren en contacte i es produeix el desplaçament d'una de les llengües per l'altra en diversos àmbits d'ús. Aquest és un procés històric.
3.2. La Normalització Lingüística
La normalització lingüística és entesa com l'extensió generalitzada de coneixement i de l'ús privat i públic de la llengua.