Què és la sociolingüística? Conceptes clau i diversitat
Què és la sociolingüística?
La sociolingüística és la disciplina que estudia tant els aspectes de variació lingüística com els de contacte entre llengües. Totes les llengües són instruments de comunicació adequats a l'entorn i a les necessitats de les comunitats que les parlen. La diversitat de llengües és una riquesa que cal conservar.
Al món, el nombre d'estats no arriba a 220; en canvi, de llengües, n'hi ha entre 5.000 i 6.000. Totes les llengües tenen dret a existir, encara que la immensa majoria siguin les anomenades minoritàries. Més que parlar de llengua minoritària, és útil parlar de llengua minoritzada.
Multilingüisme i plurilingüisme
Quan parlem de multilingüisme o plurilingüisme, ens referim a l'ús de dos o més idiomes per part d'un individu o d'una comunitat, o a la comunicació entre parlants de diferents idiomes.
Tipus de bilingüisme
El bilingüisme designa casos molt diferents:
- Bilingüisme individual: és l'ús de dues llengües per part d'una mateixa persona. Una de les llengües es pot dominar menys que l'altra. Dins del bilingüisme individual hi ha:
- Bilingüisme simètric: quan es parlen totes les llengües per igual (el contrari és el bilingüisme asimètric).
- Bilingüisme instrumental: en casos que algú aprèn una segona llengua per raons pràctiques.
- Bilingüisme passiu: quan un entén l'altre idioma, però no el parla o no el vol parlar.
- Bilingüisme territorial: és aquell que es dóna quan hi ha dues comunitats lingüístiques en un espai geogràfic delimitat en dues zones segons l'idioma, per exemple, Bèlgica o el Canadà.
- Bilingüisme social: consisteix en la utilització en un mateix territori de dues llengües, l'una autòctona i l'altra sobrevinguda. En el bilingüisme social es distingeixen situacions molt diverses segons l'extensió de la llengua forana en la comunitat receptora (bilingüisme generalitzat o limitat) i la situació legal (bilingüisme oficial o no oficial).
El domini idèntic de les llengües és un fet individual, rarament col·lectiu.
El procés d'estandarització
Una de les característiques d'una llengua normalitzada és el fet de disposar d'un estàndard, és a dir, d'una varietat neutra, supradialectal i amb un grau de formalitat mitjà-alt. El procés d'estandarització és un procés social orientat a fixar una varietat comuna apta per a tots els usos i a disposició de tots els parlants. Exigeix quatre condicions:
- Selecció: d'una varietat geogràfica existent.