Sociolingüística, Propietats del Text i Tipus d'Oracions

Sociolingüística

La sociolingüística estudia la llengua relacionada amb la societat. És interdisciplinària, ja que combina diferents disciplines.

Bilingüisme

El bilingüisme és el domini de més d'una llengua per part d'una mateixa persona. Hi ha:

• Simultani: l'infant aprèn les dues llengües simultàniament perquè els pares li parlen en dues llengües diferents.
• Consecutiu o seqüencial: aprèn una llengua en un context i una altra en un altre context.

Després pot haver-hi el:

• Additiu: quan l'infant no és estimulat a abandonar la llengua pròpia, sinó que se l'ajuda a conservar-la.
• Substractiu: en els casos en què es demana al nen que abandoni la seva llengua d'origen com més aviat millor per aprendre la nova llengua.

Diglòssia

El terme diglòssia va ser creat pel sociolingüista Charles A. Ferguson l'any 1959 per descriure situacions de contacte estable entre dues varietats d'una mateixa llengua que exerceixen funcions diferents: la varietat A, altament codificada i vehicle d'usos formals, i la varietat B, utilitzada en els usos informals. Després, Fishman va entendre el significat del terme i va plantejar la distribució jeràrquica de funcions entre dues llengües diferents. Deia que hi havia una llengua A per als usos formals i una llengua B per als usos informals.

Conflicte lingüístic

És la tensió que es produeix entre dues llengües a l'interior d'un territori per assolir un nombre més alt de funcions socials i de parlants.

Propietats del Text

Cohesió

La cohesió és el lligam que hi ha entre les diferents paraules i frases d'un text.

• L'anàfora: representa la repetició sistemàtica d'un element al llarg del discurs.
• Els connectors
• Signes de puntuació

Coherència

La coherència representa l'organització lògica de la informació que es representa i s'ha de basar en:

• Selecció d'idees
• Lògica adequada
• Organització dels continguts

Adequació

L'adequació és la propietat del text que determina la varietat i el registre que cal usar en cada context.

Llenguatge cientificotècnic

El llenguatge cientificotècnic és el que es considera més adequat per als assaigs científics. El discurs científic té una intencionalitat objectiva, expressió clara i precisa. Sigles (UCI) i acrònims (sida, ovni).

L'Assaig

L'assaig és un gènere literari en prosa de caràcter no ficcional que es val del relat per tal d'explicar el pensament del seu autor en els diversos aspectes del coneixement. Hi ha l'assaig literari, l'assaig científic, l'assaig divulgatiu i l'assaig literari. Les característiques d'aquests textos assagístics són:

• Existeix una voluntat de creació literària.
• Sovint té intenció moralitzadora.
• Pot adoptar formes diverses.

Gèneres assagístics

• Article: text de poca extensió sobre un tema determinat.
• Dietari: forma de diari personal que explica dia a dia els fets personals més importants.
• Discurs: exposició del pensament que algú fa al públic amb un fi persuasiu.
• Epístola: assaig que segueix l'estructura d'una carta.
• Estudi i tractat: són textos d'una certa extensió, més breu en el primer cas, que sistematitzen una determinada matèria.
• Manifest: document en què una persona, un grup o una entitat fa públiques les seves intencions.
• Opuscle o fullet: tots dos són d'una extensió més petita que un llibre.
• Pamflet: és un fullet o un full de propaganda política.

Relacions Semàntiques

Sinonímia

Dos o més mots són sinònims quan tenen el mateix significat. Després hi ha la sinonímia total i la parcial; la parcial són aquells mots que només es poden intercanviar en alguns contextos.

Antonímia

Són antònims els mots que tenen significats contraris o oposats. Hi ha antònims complementaris, quan l'afirmació d'un dels mots implica la negació de l'altre (viu/mort), i els mots polisèmics, com que tenen més d'un significat, també tenen més d'un antònim (semàfor verd/semàfor vermell).

Polisèmia

Una paraula és polisèmica quan té més d'un significat.

Homonímia

Dos mots són homònims quan tenen la mateixa forma però significats diferents. Hi ha els homògrafs, si coincideixen en la grafia però no necessàriament en el so (deu-10/deu-deure), i homòfons, si coincideixen en el so, encara que no en la grafia (massa-quantitat/maça-martell).

Diferències entre polisèmia i homonímia

Els homònims es diferencien dels mots polisèmics perquè:

• Entre els significats dels homònims no hi ha relació d'analogia o semblança.
• Tenen entrades diferents al diccionari.
• Poden pertànyer a categories diferents.

Tipus d'Oracions

Juxtaposades

Són oracions independents unides per un signe de puntuació (Ha d'estudiar. Té un examen).

Coordinades

Són oracions independents unides per una conjunció:

• Copulatives (i, ni)
• Disjuntives (o, o bé, o si no)
• Distributives (ni… ni, ara… ara, no solament… sinó també)
• Adversatives (però, sinó, en canvi, ara bé)
• Explicatives (és a dir, o sigui)
• Il·latives (per tant, doncs)

Subordinades

Són oracions on sempre hi ha una oració que depèn de l'altra.

Classificació de l'Oració Simple

Segons la naturalesa del verb

a) Atributives: verb ser, estar, semblar
b) Predicatives: la resta d'oracions
1. Transitives: porten CD
2. Intransitives: no porten CD
c) Reflexives: són verbs d'higiene
d) Recíproques: ho fan entre dues persones

Segons la relació entre SN i SV

a) Subjecte el·líptic
b) Impersonals meteorològiques: verbs relacionats amb el temps
c) Impersonals pronominals: es/se/s'
d) Impersonals amb la construcció haver-hi
e) Impersonals amb la construcció sembla que

Segons la modalitat oracional

a) Interrogatives
1. Directes: porten signes d'interrogació
2. Indirectes: no en porten
- Totals: resposta sí o no
- Parcials: resposta qualsevol
b) Exclamatives: porten signe d'exclamació
c) Optatives: expressen desig (tant de bo, ojalà)
d) Dubitatives: expressen dubte
e) Imperatives: donen ordre
f) Enunciatives: donen informació - Afirmatives o negatives

Casos del 'Pas'

1. Negació d'una suposició prèvia
2. Indicatiu de probabilitat (no tens pas 10 €?)
3. Negació parcial del que s'ha dit abans
4. Expressió d'una prohibició total (no ho facis pas, això!)

Estructures Tematitzades

Ex: Pa Negre va guanyar els Premis Goya.
- (Passiva) Els Premis Goya van ser guanyats per Pa Negre.
- (Estructura tematitzada) Els Premis Goya, els va guanyar Pa Negre. [CD, pronom CD + verb + subjecte]