Sociologia: Estudi de les Societats Humanes i la Vida Social
Estudi sistemàtic de les societats humanes, amb èmfasi en els grups socials que viuen en una societat industrial. L'objectiu de l'estudi de la societat humana és comprendre els fenòmens socials. Per a Weber, l'objecte de la sociologia és l'estudi de les accions socials (l'acte individual en relació amb altres individus).
Altres ciències: antropologia (estudi de la societat), història (estudi de l'evolució) i economia.
Comprendre què pensen els altres. Explicar l'ésser humà. Estudia la interacció social.
Nivells d'anàlisi sociològica
Micro: estudi de les unitats bàsiques de la societat i les relacions interpersonals.
Macro: estudi de les comunitats grans i de les estructures socials en general.
Macro: estudi de les comunitats grans i de les estructures socials en general.
La imaginació sociològica
Capacitat d'entendre què ens passa segons les circumstàncies socials (l'entorn). Consisteix a posar en relació la història personal de la vida amb la història del país. Per exemple: un atur massiu és una crisi del país.
Perspectiva sociològica: 7 característiques
1. Disciplina teòrica: interpretar fets i dades per generar coneixement.
2. Disciplina empírica: coneixement científic basat en l'observació dels fets.
3. Disciplina científica: utilitza metodologies pròpies.
4. Neutralitat valorativa: el científic ha de reprimir els prejudicis.
5. Perspectiva parcial: cada ciència aporta un punt de vista propi.
6. Perspectiva crítica: actitud de sospita, de constatació i de detecció de falsedats.
7. Disciplina relativitzadora: les realitats socials es relativitzen en el temps.
2. Disciplina empírica: coneixement científic basat en l'observació dels fets.
3. Disciplina científica: utilitza metodologies pròpies.
4. Neutralitat valorativa: el científic ha de reprimir els prejudicis.
5. Perspectiva parcial: cada ciència aporta un punt de vista propi.
6. Perspectiva crítica: actitud de sospita, de constatació i de detecció de falsedats.
7. Disciplina relativitzadora: les realitats socials es relativitzen en el temps.
Orígens de la sociologia (segles XIX i XX)
La sociologia neix per comprendre i donar resposta als canvis transcendentals de les societats humanes, amb un caràcter modern. El caos dels anys posteriors a la Revolució Francesa va transformar la vida tradicional en una vida moderna: una nova manera de ser, basada en la raó i la llibertat individual, i en l'estat modern.
Món tradicional: comunitat, vida rural, poble, camp, terra, monarquia, il·lustració.
Món modern: família individual i immediata, vida urbana, feina a la fàbrica, empresa, democràcia, raó i ciència.
Món modern: família individual i immediata, vida urbana, feina a la fàbrica, empresa, democràcia, raó i ciència.
Crisi i naixement de la sociologia
La sociologia neix com a intent de respondre a la crisi de la societat occidental moderna. Compte va inventar la paraula i el positivisme científic, amb l'objectiu de millorar el control social. Spencer va proposar la teoria del canvi social, organicista i evolucionista, influïda pel darwinisme.
Principals autors
Marx: estudia el capitalisme; el canvi social es produeix mitjançant el conflicte; la desigualtat econòmica i el treball són construccions socials.
Durkheim: estudia els fets socials i la divisió del treball social; cerca l'harmonia entre institucions i l'ordre social; distingeix la solidaritat mecànica de la solidaritat orgànica.
Weber: centra l'estudi en el subjecte individual i en l'acció social; analitza els valors i les idees, i el desencantament del món.
Durkheim: estudia els fets socials i la divisió del treball social; cerca l'harmonia entre institucions i l'ordre social; distingeix la solidaritat mecànica de la solidaritat orgànica.
Weber: centra l'estudi en el subjecte individual i en l'acció social; analitza els valors i les idees, i el desencantament del món.
Principals perspectives teòriques
1. Funcionalisme (Durkheim i Compte): la societat és un tot compost per parts relacionades, amb funcions diferents que permeten l'equilibri.
2. Marxisme (Marx): la societat és un espai on diferents grups lluiten pels recursos i l'escassetat; també hi pot haver pau.
3. Interaccionisme simbòlic (Weber): estudia com es relacionen les persones i els símbols per donar significat i expressar diferents punts de vista.
2. Marxisme (Marx): la societat és un espai on diferents grups lluiten pels recursos i l'escassetat; també hi pot haver pau.
3. Interaccionisme simbòlic (Weber): estudia com es relacionen les persones i els símbols per donar significat i expressar diferents punts de vista.