Sociologia de la Família, Relativisme Cultural i Models d'Èxit Educatiu

Sociologia de la Família, Educació i Treball

Evolució Històrica de les Famílies

• Premoderna (Preindustrial i Industrial)

  Artesans i pagesos. Matrimoni concertat.

• Nuclear Moderna

  Societat industrial, desenvolupament, mercat i polítiques socials. Assentament neolocal, tradicions flexibles, patriarcat dividit.

• Declivi Patriarcal

  Preindustrial globalitzadora, economia mediàtica i retalls socials. Individualització de la renda i l’oci, independència neolocal, vincles més fàcils.

Tipus de Família

• Unió de Fet

  Projecte de vida, matrimoni (legal o no).

• Reconstruïdes

  Generades per divorcis.

• Monoparentals

  Major increment. Vulnerabilitat social.

• Parelles que no Conviuen

  Precarietat i flexibilitat laboral.

• Homoparentals

  Famílies formades per parelles homosexuals.

Organitzacions i Consells Educatius

• AMPA

  Articular els interessos dels col·lectius a l'escola.

• CONCAPA

  Defensa l’escola pública i democratitzada.

• Consell Escolar

  Present en diferents nivells amb presència de docents, alumnes i polítics.

Mitjans de Comunicació: Apocalíptics i Integrats

• Apocalíptics

  Critiquen les implicacions dels mitjans de comunicació (erosió de cultures, pensament únic, visió crítica i passiva, control de la classe dominant...).

• Integrats

  Hi veuen l’oportunitat (distribució democràtica de la cultura, difusió d’informació, no només és capitalista).

Educació en Família

• IM (Interiorització de la Moral)

  Pares per damunt dels infants i mantenen conviccions.

• AFS (Adaptada al Flux Social)

  Poca intervenció, negociació, adaptació a les inclinacions del nen.

Tipus de Treball

• Treball Mercantil / Producció

  Remuneració monetària, qualificació formal, protecció social, estableix ingressos, concedeix estatus.

• Treball Domèstic / Reproductiu

  Remuneració en espècies, no treball, destresa natural, ingressos indirectes, protecció indirecta, estatus diferit.

Sexe i Gènere

Betty Friedan: El fet femení és una construcció social, no una determinada biologia.

El Gènere és la forma en què totes les societats determinen les funcions, actituds i valors. Mentre que el Sexe fa referència als aspectes biològics que es diferencien sexualment.

Sistema de Sexe i Gènere

És un conjunt de disposicions pel qual una societat transforma la sexualitat biològica en productes de l’activitat humana. Permet veure una relació de subordinació i dominació entre homes i dones.

Patriarcat

Organització social on l’autoritat és l’home.

Factors d'Èxit

Factors No Cognitius

Disciplina, autoconfiança, compromís, assistència, autonomia. L’actitud no és innata, sorgeix de la interacció en el medi.

Principals Factors d’Èxit

• Individual

  Cognitiu, motivacional, autocontrol i autoeficàcia, resiliència i autoestima, característiques neuronals.

• Família

  Nivell econòmic, nivell educatiu, expectatives parentals, cohesió i ambient, tipologia, nombre de germans, afecció.

• Escola

  Característiques de l’entorn del centre, gestió del centre, equip docent, implicació, formació i expectatives, clima.

• Comunitària

  Entorn rural o urbà, economia del territori, valor social, violència i conflicte.

Avaluació i Organització Internacional

• PISA

  Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants (Matemàtiques, Ciències, Lectura).

• OCDE

  Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.

Relativisme Cultural i Fenomen Migratori

Relativisme Cultural

Identitat, mateixitat i alteritat. Contraposicions: Etnocentrisme / Universalisme.

Retorn de l'etnocentrisme per l'homogeneïtat global i la dificultat d'arribar a consensos.

Relativisme

Idea politicosocial que defensa la validesa i riquesa de cada sistema social i en nega qualsevol valoració moral o ètica.

Tipus d'Etnocentrisme

• Colonial-Excloent

  Rebuig del que no sigui propi. Reclusió a l’entorn natural. Base d’actuació colonial. (Exemple: Condorcet, els homes tenen dret a civilitzar-se i ensenyar a la resta. Universalitat com a projecció de la pròpia particularitat).

• Exotització

  L’estrany és considerat objecte de fantasia. L’altre no és humà, sinó un model d’humanitat. Representa l’oposat a nosaltres. Es pot relacionar erròniament amb el relativisme.

• Respectuós

  La diferència fa fecund l'encontre. Cal mantenir més o menys separades les cultures perquè no es contaminin. No és etnocentrista perquè no jerarquitza entre cultures.

L’Universalisme de Feyerabend

Proposa un universalisme moral que defensi totes les intervencions en les poblacions on hi hagi problemes de tota classe. Hi ha etnocentrisme en la tutela. Parteix de la idea que cada cultura és la mateixa, perquè pot dependre d'una altra. Aquestes no poden ser autònomes ni coherents. Cada individu respon a identitats múltiples.

Universalisme i Relativisme

Maniqueista (xoc de civilitzacions enfront d’aliança de civilitzacions). Les diferències com a un marc d’interpretació igualitari. Diversitat com a variants de subjectivitat.

Principis del Relativisme Moderat

1. Una cultura no només inclou els valors vigents i consensuats, sinó també la projecció de valors disruptius de la moral crítica.
2. La comunicació entre cultures implica l’existència de condicions de racionalitat.
3. La comunicació entre cultures comporta el reconeixement de valors transculturals.
4. Conservar la diversitat benigna i objectar la maligna, que col·lisiona amb els drets humans.

Fenomen Migratori: Factors

• Econòmics

  Dinàmica capitalista, desequilibri de països, treball inestable, treball global.

• Demogràfics

  Descens de la natalitat al Nord.

• Polítics

  Lleis polítiques migratòries, conflictes bèl·lics.

• Culturals

  No són homogènies, encontre cultural, interrelació classe-ètnia.

Models d'Integració Migratòria

• Model Assimilació

  Adequació del migrant a la societat receptora, eliminant la diferència cultural. S’adapten als costums.

• Model Separació

  Sentiment d’amenaça cap al desconegut, pèrdua de la cultura, inquietud pels problemes, disminució de recursos, desconfiança d’ideologies. La relació no és positiva sinó defensiva.

• Model Marginació

  Diferents fonts d’exclusió, desarrelament familiar, absència d’habitatge. Ofereixen poca esperança.

• Model Integració

  Parteix de la idea de la diversitat i la necessitat de crear una convivència. Principis comuns de convivència. La pluralitat no ha de permetre la fragmentació social.

Reconeixement de la Diversitat Cultural

• Redistribució

  Afrontament a les desigualtats estructurals.

• Reconeixement

  Foment de l’encontre i la comunicació intercultural.

Política Educativa Multicultural

• Comprensió (Majoritària)

  Diversitat positiva.

• Competència (Minoria)

  Intenten que tinguin les mateixes competències, activitats lúdiques.

• Emancipació (Minoria/Majoria)

  Multicultural, anàlisi contextual del centre.