Corrents sociològiques i mètodes d'investigació
Interaccionisme simbòlic:
Interaccionisme simbòlic: Tots els elements de la vida social i cultural són el resultat de la interacció entre persones, de la comunicació entre elles.
Escola sociològica de Chicago:
Escola sociològica de Chicago: Estudia la comunicació com un fet social significatiu i mostra un considerable interès per l'opinió pública.
Escola crítica de Frankfurt:
Escola crítica de Frankfurt: Analitzen amb minuciositat l'origen i els discursos de processos socials, sense acceptar-los immediatament. Els fets socials no poden explicar-se de la mateixa manera que els fets naturals, per això intenten desenvolupar un nou tipus de racionalitat al servei de la transformació pràctica de la societat.
Estructural funcionalista (anàlisi):
Estructural funcionalista (anàlisi): Defensa que la societat és com un organisme viu, format per elements interdependents. Cadascun d'aquests elements té un paper important a l'hora de mantenir l'equilibri del tot.
Modernitat líquida:
Modernitat líquida: Zygmunt Bauman amb la seva tesi ha obert noves perspectives a la sociologia. Crítica l'especialització i la divisió de la disciplina en compartiments i defensa una concepció més àmplia que uneixi la sociologia amb el conjunt de la història del pensament. Vol defensar la condició humana en la seva plenitud, i el seu interès se centra en el nou individu anèmic, que viu exposat de manera permanent a un buit psíquic.
Inconvenients de la sociologia per esdevenir ciència:
Inconvenients de la sociologia per esdevenir ciència: Que les seves teories de vegades tenen un excessiu grau de generalització i d'altres es queden ancorades en casos concrets, siguin individus o grups reduïts.
Dificultats investigació sociològica:
Dificultats investigació sociològica: La inevitable parcialitat (punt de vista de tots), canvi constant, necessària relativitat (la nostra cultura condiciona les nostres idees), dificultat pronòstic.
Mètodes d'investigació:
- Mètode crític-racional: A aquest mètode s'anteposa nítidament el mètode positivista en ciències socials. Es reclama per a la ciència social l'espai de la racionalitat en la consideració de les finalitats. Es tracta de discutir i apreciar la racionalitat de les finalitats, qüestió de la qual la ciència positiva gens vol saber, per tractar-se d'una qüestió de valors.
- Emp. quantitatius (enquestes): Habitualment prefereixen les estratègies nomotètiques. Solen optar per la simplificació, esquematització o reducció de l'objecte d'estudi. Generalment utilitzen les estratègies experimentals i busquen relacions causals o bidireccionals. Busquen validesa interna i de replicació abans que validesa d'aplicació i ecològica. Busquen l'objectivitat per mitjà de l'experimentació o l'observació no participant, des de punts de vista exteriors. S'interessen per la pura informació, matemàtica o física, que es desprèn de les dades i mostren tendència a confiar més en les unitats i mesures moleculars.
- Emp. qualitatius (entrevistes): Prefereixen habitualment les estratègies idiogràfiques. Opten per la construcció d'objectes d'estudi més densos i complexos i per perspectives holístiques o globals sobre aquests. Prefereixen les estratègies observacionals i opten per l'establiment de relacions globals. Busquen validesa d'aplicació i ecològica, abans que validesa interna o de replicació. Tenen en compte la subjectivitat per mitjà de l'observació participant o de l'observació documental, mitjançant l'adopció de punts de vista interiors. Tenen molt en compte els significats inferits dels subjectes o comunicats per ells, la qual cosa fa que habitualment se serveixin d'unitats molars i que l'investigador adopti el paper d'intèrpret o hermeneuta a partir de materials verbals o escrits.