Sofistes i Sòcrates: La Filosofia a l'Atenes Democràtica
Segona meitat del segle V: Sofistes i Sòcrates: Plantejar-se la pregunta és perdre la pregunta, no es pot estar fora. Atenes: model democràtic, la relació entre filosofia i escriptura canvia, ara s'escriu molt més. Sofistes: saber positiu, efectiu, de tenir èxit ontològic. Presuntes savis sense àmbit determinat, utilitzen la polis democràtica per sortir victoriosos, no per la justícia. Existeix un saber de la polis, capacitat de saber convèncer en la discussió. Tècnics: Píndar parla del sofós: un savi és un poeta perquè el poeta és un savi en el dir; saber en el dir és saber de totes les coses. Saber igual (polis) - dir - s'interpreta com un saber positiu - efectiu. Saber retòric, és l'art de convèncer. Només es podrà tenir criteri si s'ha plantejat la pregunta "en què consisteix ser". Els sofistes neguen el criteri derivat de la qüestió anterior. Protàgores: 485 a.C. - mor 415. Fer més fort l'argument més dèbil. L'home és la mesura de totes les coses. Hi ha polèmica entorn del criteri, allò que per tu és, per l'altre no pot ser. Front les coses, m'allunyo d'elles i em pregunto en què consisteix cosa. Protàgores nega la distància, només hi ha el parlar de les coses. Gorgies: en realitat no hi ha coses. La qüestió del "to on" (de l'ésser) és parlar del que hi ha. Parlant del que hi ha, arriba a la conclusió que no hi ha res: "no ésser és" (innombrable). Els sofistes busquen convèncer enganyant, fent trampes. Antifont: physis: - naturals - passa si transgredeix. nomos: convencions - separació no passa. Definició de justícia: és complir les lleis, del lloc d'on un és no et pots saltar les lleis. Les lleis de la ciutat són artificials. Lo natural front lo artificial, l'home és perjudicat per la veritat, per la physis; l'home es pot saltar el nomos, fer trampes. Sofista: un pensador que coneix. Sòcrates: Xenofont recull documents, no pot escriure res filosòfic, no es pot comprovar la informació, funda l'Acadèmia, centre del saber filosòfic. No sap posar per escrit allò que creu que és filosofia. Saber de la polis, saber resoldre i enfrontar-se a les coses, retòric argumentatiu. Saber ontològic, no àmbit, saber és un criteri problemàtic; saber sobre la polis és un saber imprecís. "To daimonios" demanda vital de buscar el saber ontològic. Sòcrates està compromès amb la ciutat, ell pretén separar el saber universal del saber de coses concretes (ontològic). És necessari que fracassem perquè aparegui el saber de l'àmbit. Sòcrates és el més savi perquè té el coneixement universal, ell sap en què consisteix ser home, ajuda els joves amb preguntes perquè formulen idees. Plató: 428-348. Inventa el diàleg platònic, posa per escrit la filosofia. Elements metadialogics: dins del diàleg parlen del diàleg mateix; amb aquests elements Plató afirma la validesa dels seus diàlegs. L'Acadèmia platònica no es queda amb la tesi, s'obliden del fracàs. Ordre d'obres: 1. Evolució en 4 etapes (diàlegs, maduració, crisi de Plató, vellesa); 2. Maduració en 3 etapes (joventut, maduració, vellesa).