Subjectes de Dret: Persones Físiques, Capacitat i Representació

Subjectes del dret

Les persones físiques o jurídiques són titulars de drets i alhora subjectes d'obligacions. La titularitat d'un dret implica facultats. Aquestes facultats poden ser de diverses persones: una pot tenir la titularitat del dret però no la facultat d'usufructuari (dret d'ús).

La persona física

Drets subjectius: establim relacions jurídiques amb altres titulars de drets, i el contingut està protegit per l'ordenament jurídic.

Dins del dret privat protegim l'autonomia privada, és a dir, que les persones puguin pactar el que vulguin. Ara bé, l'autonomia privada és limitada. Per exemple, no es pot matar algú perquè et paguin.

Persona física i persona jurídica

No tots som titulars dels mateixos drets subjectius, ni tots tenim les facultats per exercir-los. Per poder ser titulars de drets subjectius cal determinar quan un ésser és persona jurídica o física.

Una persona física ha nascut quan compleix aquests dos requisits: 24 hores de vida i que el nadó tingui figura humana.

Naciturus: concebut però no nascut, pot rebre una herència o donacions, i té dret que els seus pares el protegeixin. Ara bé, l'ordenament jurídic només considera persones físiques aquelles que compleixen els requisits.

Les persones físiques tenen determinats drets que són intransferibles i inviolables.

Característiques

• Absoluts erga omnes (respecte a tothom)
• Irrenunciables
• Inalienables
• Imprescriptibles, perquè l'ordenament jurídic els considera més importants

Quins són?

La vida i la integritat física; les llibertats; la integritat moral. La lesió d'aquests drets té conseqüències penals i civils. Es reclamen davant els tribunals ordinaris i davant el Tribunal Constitucional (perquè s'han violat drets inherents a la persona).

Els nasciturus (art. 29 CC)

La personalitat de la persona física acaba amb la mort. Es mor físicament i, en conseqüència, es mor civilment.

Persones que estan absents

L'ordenament jurídic preveu que, quan no tenim notícies d'una persona o aquesta ha desaparegut en una campanya bèl·lica:

Si han passat 5 o 10 anys des de les últimes notícies de la persona, o 2 anys en cas de guerra, sinistre, etc., podem instar la declaració de mort (art. 193 CC). Aleshores s'obre la successió.

I si reapareix? L'absent pot recuperar els seus béns tal com es troben en el moment de la seva reaparició, però no pot reclamar les rendes.

Per què és així? Cal possibilitar que les persones puguin continuar mantenint relacions jurídiques.

Capacitat jurídica i capacitat d'obrar

No tothom és igualment titular de drets i obligacions. Tenir capacitat jurídica vol dir tenir la possibilitat de ser titular de drets i obligacions. Tota persona física, pel fet de ser-ho, té aquesta capacitat. No admet gradacions.

Capacitat d'obrar fa referència a l'aptitud d'una persona física o jurídica per realitzar actes amb efectes jurídics. Vol dir no poder exercir els drets dels quals és titular amb efectes legals. Al llarg de la vida d'una persona té diferents graus.

Limitada: és la de la persona que no pot entendre ni prendre decisions de manera permanent, o és menor d'edat (16 anys). Requereix un complement de capacitat: tutor, curador o defensor judicial.

Els seus contractes es poden anul·lar si el menor o incapaç no ho ha autoritzat. El menor o incapaç pot acceptar una herència, cosa que és bona, però pot acceptar un préstec, cosa que pot ser perjudicial (eventualment), i perdre patrimoni. Per això necessita un complement de capacitat.

El menor sí que pot exercir algunes activitats com:

1. Treballar, i pot administrar els béns que obté a partir del seu treball.
2. Emancipar-se.
3. El menor de 14 anys pot casar-se amb autorització del jutge civil, que valora si és madur i capaç. A partir dels 16 anys pot casar-se sense aquesta autorització.
4. Atorgar testament notarial.
5. A partir dels 12 anys, el menor adoptat ha de consentir la seva adopció.

L'emancipació

És una situació intermèdia entre la majoria d'edat i la minoria d'edat. És una excepció a la regla que el menor té capacitat d'obrar limitada.

Causes d'emancipació:

• Majoria d'edat
• Contreure matrimoni (+16 anys)
• Emancipació judicial amb consentiment dels pares
• Concessió judicial en casos on els menors han estat privats de la potestat, quan viuen amb els avis, quan concorre una causa greu, o quan el menor té 16 anys i viu independentment dels pares

Efectes d'un menor emancipat: tot i ser menor d'edat, se li atorga la capacitat de viure sol i administrar els seus béns.

1. No pot ser tutor d'una altra persona.
2. No pot demanar un préstec.
3. No pot vendre ni gravar béns que tinguin valor, sense el consentiment dels pares o representants legals.
4. No pot acceptar per si sol una herència, sense el consentiment dels pares o tutors.
5. No pot exercir càrrecs com administrar una societat anònima o una societat limitada.

La incapacitació

Són dificultats psíquiques o físiques que impedeixen que la persona governi per si mateixa (per exemple, una malaltia).

El jutge demana que es respectin una sèrie de garanties abans d'incapacitar una persona. L'article 199 diu que ningú no pot ser declarat incapaç si no és per sentència judicial i amb les causes anunciades i raonables. Garantia judicial (és graduable, depenent del grau de la malaltia) o processal.

Qui està legitimat per promoure la incapacitació d'algú?

La persona que decideix si és incapaç o no és el jutge. Qui pot demanar-ho són els familiars i, si no n'hi ha, el Ministeri Fiscal.

Prodigalitat: és aquella persona que dilapida els seus béns, gastant tot el que té, posant en perill que no tingui els serveis bàsics (per exemple, anar a l'escola o menjar).

La persona incapaç ha de ser substituïda o complementada per una altra:

• Tutor: substitueix el tutelat.
• Curador: figura d'assistència per als actes que expressament determini la sentència d'incapacitació.
• Defensor judicial: figura residual (actes puntuals) que només actua en casos en què el tutor o el curador no poden fer-ho (per exemple, quan és mar soltera i no cal que se sàpiga qui és el pare; llavors intervé el defensor judicial, que dicta a favor d'un o altre).

Per saber qui decidirà qui ha de ser el tutor, hi ha la delació. Ho decideix el jutge, els pares o la pròpia persona que veu que necessitarà un tutor (per exemple, quan et diagnostiquen una malaltia que d'aquí a uns anys t'impedirà actuar per tu mateix).

Cas en què hi ha limitació de disposició patrimonial però no incapacitat:

1. Declaració de concurs (fallida) de creditors.
2. El síndic del concurs o de la fallida administra la massa patrimonial.
3. Hi ha un mínim inembargable.

La representació

La persona no actua en el tràfic jurídic per si mateixa, sinó que ho fa a través d'un representant. Es pot representar una persona física o jurídica. Pot ser una raó obligatòria, perquè la llei ens obliga a actuar mitjançant un representant (art. 1259 del Codi Civil).

1. Representació voluntària i convencional: decideix actuar a través d'un representant. Per poder actuar, el representant ha de tenir poders atorgats davant de notari. Pot ser general o especial. Es poden renunciar els poders.
2. Representació legal: és la pròpia llei la que estableix que certes persones han d'actuar mitjançant representació: són els discapacitats i els menors.

Tipus de representació:

• Representació directa: el representant actua en nom i compte d'una altra persona. El representant ha de fer constar que actua en nom del representat.
• Representació indirecta: el nom del representat queda secret. El mandatari obra per compte aliè però en nom propi. El mandant no té acció contra tercers. El mandatari queda obligat directament amb qui ha contractat, com si fos seu.

Extinció del poder de representació

1. Revocació (art. 1732 CC)
2. Renúncia del representant
3. Mort, fallida o insolvència del representant