Tala, desforestació i problemes ambientals a Espanya: causes i impactes

Tala, desforestació i degradació del medi ambient

Tema 5: Destrucció de la coberta forestal

La tala d'arbres s'ha accentuat a mesura que l'augment de la pressió demogràfica i la innovació tècnica han permès l'ocupació i la roturació de terres marginals, improductives o difícils de conrear. Aquesta pràctica ha contribuït a la desforestació. En l'època actual, la desforestació respon a l'espai necessari per a l'expansió turística i urbana, amb la creació de segones residències i la construcció d'obres públiques.

Els incendis forestals són freqüents a la zona mediterrània. Tot i que poden tenir un origen natural, sovint són provocats per l'home. Afavoreixen l'abandonament de l'activitat tradicional i la repoblació d'espècies més rendibles però que cremen fàcilment, com ara el pi i l'eucaliptus, de creixement ràpid. Això suposa la pèrdua de riquesa forestal i la degradació de la vegetació, cosa que facilita l'erosió del sòl i pot acabar convertint el territori en desert.

Problemes derivats de l'ús agroramader

Abús de fertilitzants químics: provoca la salinització i la pèrdua de fertilitat del sòl. L'excés d'adobs, a més, mata la matèria orgànica útil i, quan arriba a l'aigua, pot donar lloc a l'eutrofització.

Els purins presenten una elevada concentració de matèria orgànica i nitrats, que alteren la composició del sòl i de l'aigua, generen olors, malalties i degradació del paisatge.

Biocides: eliminen espècies útils i alteren l'equilibri natural. Es concentren en la cadena alimentària i poden causar efectes tòxics per a la salut humana.

Problemes derivats de l'ús industrial

El canvi climàtic es manifesta principalment en l'escalfament global. Per reduir les emissions de gasos contaminants procedents dels combustibles fòssils, es va intentar aplicar el Protocol de Kyoto. Tanmateix, els governs no van complir el pacte d'augmentar les emissions només un 15% respecte al 1990. Els països industrialitzats, més allunyats del compliment, van optar per comprar drets d'emissió i fomentar l'ús d'energies renovables.

Contaminació de l'aigua: els vessaments industrials poden filtrar-se al sòl i contaminar els aqüífers. A les zones urbanes, es vessen aigües fecals sense depurar.

Contaminació marina: els vessaments derivats de l'ocupació turística, dels rius, de la indústria i de la neteja de tancs de vaixells afecten greument el mar.

Residus sòlids urbans (RSU): estan compostos en gran part per restes orgàniques. El problema és que no són biodegradables i triguen molts anys a desaparèixer. A Espanya es generen unes 500 kg per habitant i any. El reciclatge és difícil de dur a terme, i els abocaments il·legals contaminen el sòl, l'aigua i l'aire. Cal incentivar les 3R (reduir, reutilitzar i reciclar) i millorar la gestió dels residus: recollida selectiva, valorització i ús controlat dels abocadors.

Impacte de les obres públiques

Els ecosistemes es veuen reduïts o desapareixen. La construcció de barreres pot interrompre el pas dels animals. Poden dificultar l'evacuació de les aigües i provocar inundacions, a més de generar contaminació visual i acústica.

Les obres hidràuliques, com les preses i els embassaments, alteren el flux natural de l'aigua i modifiquen el comportament de la fauna. Els embassaments modifiquen el clima local, incrementen la boira i disminueixen la temperatura. La destrucció del bosc, la inundació de terres i el desplaçament de poblacions són altres conseqüències habituals.

La legislació obliga a fer una Avaluació d'Impacte Ambiental per identificar com afectarà una obra al medi ambient.

Política ambiental espanyola

Espanya va iniciar una política mediambiental de forma més tardana, i la situació ambiental no és tan greu com en altres països. Els Espais Naturals Protegits són espais dignes de ser conservats per la seva singularitat, per estar amenaçats o pel seu interès ecològic. N'hi ha de diversos tipus:

• Parcs: espais d'alt valor ecològic i natural, poc modificats per l'ocupació i les activitats econòmiques. La llei distingeix entre parcs nacionals, de major extensió i característiques peculiars, i parcs naturals, que fomenten el turisme rural.
• Monuments naturals: formacions naturals rares o de gran bellesa.

La política mediambiental impulsa un model de creixement que permeti satisfer les necessitats del present sense comprometre el desenvolupament econòmic en un medi ambient sa per a les generacions futures.

Mesures: reforestació, foment de l'agricultura ecològica, instal·lació de depuradores d'aigua, ús d'energies alternatives, polítiques de les 3R i control més estricte de les emissions de gasos contaminants.