Tàrraco: Descobreix la Capital de la Hispània Romana - Guia Completa
Tàrraco: Un Viatge a la Capital de la Hispània Romana
Seguidament venia el circ construït al final del segle I dC. Per les seves grans dimensions, generalment aquests edificis es construïen fora de les muralles de les ciutats. Però no és així en el cas del circ de Tàrraco, que forma part del conjunt del fòrum imperial. Aquest circ tenia una arena de 290 metres de llargada i 67 metres d'amplada. La façana de l'edifici del circ estava formada per una seixantena d'arcades de mig punt separades per pilastres, de les quals se n'han conservat tres a la zona de la capçalera. Les restes de l'edificació conservades són parts de l'escala que portava a les grades, algunes grades i el soterrani del circ, totes elles dignes d'una visita.
A la part baixa de la ciutat trobem el fòrum de la colònia, la plaça pública de Tàrraco existent abans que fos designada capital imperial. Aquest fòrum local de la ciutat constava d'una basílica, un edifici de tres naus per a reunions socials, jurídiques i sobretot comercials, unes tabernae, un suposat temple, ja que s'han trobat els fonaments d'un gran edifici públic, i un carrer molt ben empedrat. A part del fòrum de la colònia, la part baixa estava destinada a zona residencial i a aquells edificis més utilitzats pels ciutadans, com és el cas de les termes.
Amb el creixement demogràfic de la ciutat, van començar a construir-se barris suburbans fora muralles. També fora muralles es van construir dos dels tres edificis d'espectacles de què disposava Tàrraco: el teatre i l'amfiteatre.
El Teatre Romà de Tàrraco
El més antic és el teatre, del començament del segle I dC, que tot i estar fora de les muralles, es trobava molt proper al fòrum de la colònia. Aquest aprofitava el pendent del terreny per a la cavea i tenia un frons scaenae de tres pisos, decorat amb columnes i estàtues de divinitats. Al costat del teatre s'hi va projectar una zona enjardinada amb una font i un estanyol.
L'Amfiteatre Romà de Tàrraco
L'amfiteatre es va construir a l'inici del segle II dC, fora muralles i molt a prop de la platja. Tenia una forma el·líptica i una capacitat per a 14.000 espectadors. La superfície central era l'arena, on es desenvolupava l'espectacle, i a sota d'aquesta hi havia les fosses, on s'amagaven els mecanismes necessaris per a l'espectacle, i per on circulaven tant els animals com els gladiadors.
La graderia on seia el públic estava elevada en relació a l'arena per un mur de 3,25 metres (el podi), que servia de tanca protectora i alhora facilitava la visió de l'espectacle.
Fins al segle IV es van celebrar espectacles a l'amfiteatre i al segle VI es va construir a l'arena una església en memòria de Fructuós, Auguri i Eulogi, condemnats, pel fet de ser cristians, a ser cremats vius l'any 256. Al segle XII s'hi va construir una església romànica consagrada a la Mare de Déu del Miracle.
Els Aqüeductes de Tàrraco
Una ciutat gran com Tàrraco requeria unes bones infraestructures per donar els serveis bàsics a la població. Per tal de cobrir les necessitats d'aigua de tota la població, es construïren tres aqüeductes que conduïen l'aigua del riu Francolí i Gaià fins al nucli urbà.
El més ben conservat és l'aqüeducte de les Ferreres, també anomenat Pont del Diable i situat a 4 km de la ciutat. Està construït amb carreus de pedra local i presenta dos pisos d'arcades superposades: 11 arcs al pis inferior i 25 al superior. Té una alçada màxima de 27 metres i una llargària de 217 m. Probablement es va construir en l'època de l'emperador August.
La Pedrera del Mèdol
Per a la construcció de tants edificis i infraestructures, Tàrraco necessitava un gran volum de pedra. Al voltant de la ciutat hi havia diverses pedreres, la més espectacular de les quals era la pedrera del Mèdol, situada a uns 9 km de la ciutat. Hi destaca l'agulla del Mèdol, de 16 metres d'alçada, que testimonia el nivell inicial de la pedrera.
Monuments Funeraris i Commemoratius
Als afores de Tàrraco hi ha dos monuments honorífics de gran importància. Per una banda, trobem la Torre dels Escipions, un esplèndid monument funerari del segle I dC, situat al costat de la Via Augusta, a uns 6 km de la ciutat. La torre és de base quadrada i consta de tres cossos superposats. A la façana s'hi poden distingir relleus esculpits amb una representació del déu funerari Atis, una inscripció i els retrats dels difunts inhumats. Tot i el nom de la torre, els noms inscrits no corresponen a cap membre de la família dels Escipions al contrari del que es va creure en un principi.
Per altra banda, situat a uns 20 km al nord de Tarragona, just en el traçat de la Via Augusta, s'aixeca un dels monuments més emblemàtics, l'arc de Berà. Es tracta d'un arc senzill, d'una sola obertura, amb vuit pilastres corínties que sostenen una inscripció que desvela que el monument fou sufragat per Luci Licini Sura segons havia deixat escrit en el seu testament. Va ser construït al final del segle I aC. A l'entorn d'aquesta gran ciutat trobem altres monuments sorgits per la significació i la importància de Tàrraco. És el cas de la vil·la dels Munts, una luxosa residència amb nombrosos elements decorats (escultures, capitells, mosaics, etc.)
Cal destacar també el mausoleu de Centcelles, que fou en primer lloc una vil·la romana per convertir-se després en un magnífic monument funerari. La part més espectacular és un espai circular de 13 metres d'alçada, amb una cúpula revestida amb uns mosaics que permeten diverses escenes de cacera, escenes bíbliques, de figures de les 4 estacions, etc.
La Fundació i Ascens de Tàrraco
L'any 218 aC, els romans van desembarcar a la colònia grega d'Empúries i, gairebé simultàniament van fundar un campament militar a Tàrraco. Van escollir aquest lloc perquè hi podien disposar d'un port de mar i també perquè hi havia un turó rocós que oferia unes característiques perfectes per a la defensa. Van convertir aquest turó en un recinte emmurallat que servia de protecció militar al primitiu nucli civil i a la base militar que va permetre la conquesta de l'interior de la Península. Ambdós elements: port i recinte amb muralles, van afavorir un ràpid desenvolupament de la ciutat tant en l'àmbit militar com en el comercial. Aquest procés de prosperitat es veié refermat amb la concessió de l'estatut de la colònia de dret romà (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco) que li va donar Juli Cèsar l'any 45 aC.
L'any 27 aC, la ciutat experimentà el seu màxim apogeu quan l'emperador August la designà capital de la Hispània Citerior o Tarraconense.
Durant els anys 26 i 25 aC, Tàrraco va passar a ser la capital del món, quan August va decidir marxar de Roma per instal·lar-se a Tàrraco per poder dirigir les campanyes militars contra els càntabres i àsturs. S'inicià una gran transformació urbanística amb la construcció d'edificis i infraestructures d'acord amb la importància que té la colònia.
Es mantingué en plenitud fins a mitjan del segle III dC, s'inicià un procés de recessió com a conseqüència de la crisi general i de les primeres onades d'invasors germànics.
Tàrraco va ser el centre neuràlgic de la millor època de l'Imperi romà i els seus millors monuments daten d'aquella època.
Estructura Urbana de Tàrraco
La ciutat va arribar a tenir 70 hectàrees de superfície, que s'estenien al llarg de la inclinació d'un turó. Per aquest motiu, la ciutat estava formada per diverses terrasses.
- A la part més alta hi havia un recinte dedicat al culte imperial.
- La terrassa intermèdia acollia el fòrum de la província i el circ.
- La part més baixa estava ocupada pel fòrum de la colònia, el teatre, la zona residencial i el port.
Tota aquesta àrea estava envoltada d'unes magnífiques muralles. Però amb el temps les ciutats també van créixer fora de les muralles.
Les Muralles de Tàrraco
Les muralles són la construcció més antiga de la ciutat, bastides entre els segles III i II aC. Es caracteritzen per un sòcol inferior de grans blocs de pedra i una part superior construïda amb carreus. Es poden observar diferents marques corresponents a l'alfabet iber, realitzades pels grups de picapedrers que hi treballaven.
Estaven reforçades per torres de planta rectangular: la torre de l’Arquebisbe, la torre de Minerva i la torre del Cabiscol.
El Fòrum Provincial
A causa de la capitalitat de Tàrraco, a partir del segle I dC es va construir un gran complex d'edificis públics a la part alta de la ciutat: és el fòrum provincial, un centre religiós i administratiu de tota la província d'Hispània Citerior. Estructurat en tres grans espais rectangulars: dues places i un circ. Al capdamunt hi havia una plaça porticada amb un temple dedicat al culte de l'emperador.
En un segon nivell trobem una plaça de grans dimensions envoltada d'un pòrtic amb columnes que acollia la seu del govern de la província i diversos edificis administratius.
La zona central de la plaça estava enjardinada i decorada amb escultures de personatges il·lustres. Als seus extrems hi havia unes torres avui conegudes amb els noms de torre de l'Audiència i torre del Pretori.