Taylorisme i Keynesianisme: Teories Econòmiques Clau
Frederick Taylor
El taylorisme consisteix en la divisió de les tasques dels processos de producció, suposa l'aïllament del treballador i la imposició d'un salari variable i proporcional al valor que l'obrer afegeix al procés. Va suposar una nova forma d'organització industrial que tenia per finalitat augmentar la productivitat i evitar el control dels obrers sobre el seu temps de treball. El seu nom es deu a l'enginyer Frederick W. Taylor. Era un enginyer que va fer un estudi racional de l’organisme del treball i va concebre l’empresa i els treballadors com una màquina per millorar el rendiment i la productivitat. La cadena de muntatge és el més destacat.
Keynesianisme
És una teoria econòmica basada en les idees de John Keynes.
Ningú va entendre què va passar durant la crisi de la Gran Depressió. A Keynes, li va interessar buscar els motius i solucions per entendre aquesta crisi. Keynes va descobrir que la Gran Depressió va ser una crisi de sobreproducció. Va creure que la solució era el Keynesianisme, un liberalisme de segona generació.
El sistema de mercat, segons Keynes, demostra que és imperfecte, cosa que contradiu el liberalisme (clàssic) de segona generació (ja que diu que és perfecte). Keynes afirma que, en realitat, un mercat que sigui perfectament lliure sempre provocarà desequilibris. Però ell no considera que aquest sistema de mercat sigui perjudicial, sinó que creia que el liberalisme s’havia de mantenir, però que calia retocar-lo, perquè, si no, creia que el sistema s’autodestruiria. Les propostes o solucions per a la Gran Depressió seran la intervenció del mercat per part de l’estat, que es dividirà en la regulació (regular el mercat) i inversió pública (que l’estat gasti diners de manera substancial en el mercat, concretament en la creació d’empreses públiques i en polítiques de reforç de la demanda).
- Regulació: Significa modificar la llibertat econòmica o d’empresa. Es va crear una llei anomenada “Glass-Steagall Act” l’any 1933 durant la presidència de Roosevelt. La llei va establir la prohibició que els bancs comercials entressin a les activitats dels altres bancs (inversors). D’aquesta manera, separava les activitats productives de les especulatives. Aquesta llei va fer que no tornessin a haver-hi cap crac, gràcies a la regulació.
- Inversió pública: Es van fer una sèrie d’inversions seguint uns criteris lògics. En primer lloc, es va pensar que havia de ser l’Estat qui havia de fer inversions econòmiques i no empreses públiques. En segon lloc, l’estat invertirà en alguns sectors de l’economia, per tal que donin a l’Estat capacitat d’actuar. I l’última, la despesa social de diners públics que siguin destinats al col·lectiu; es gastaran diners per formar propietats públiques d’ensenyament, amb l’objectiu de l’escolarització de la gent, perquè tothom tingui oportunitats. També es gastaran diners en sanitat, etc.