El teatre català de postguerra i Manuel de Pedrolo

El teatre a la postguerra

Amb el triomf de la dictadura, el teatre català es va veure obligat a silenciar-se, ja que les representacions en llengua catalana foren prohibides. La prohibició va ser més estricta a Catalunya que a Mallorca i al País Valencià, on es van permetre algunes representacions. El teatre català entre 1939 i 1946 presenta un panorama desolat; a partir de l'any 1946, però, es començava a veure la possibilitat de representar alguna obra en català. És el cas de Josep Maria de Sagarra, que aquest mateix any va estrenar "El prestigi dels morts". En aquests anys també van tenir importància les estrenes de Carles Soldevila i Lluís Elias. En la dècada dels 50, superada la primera etapa franquista, la situació a poc a poc s'anà fent més permissiva, per tant més favorable al teatre en català. A Catalunya, la burgesia nouvinguda propicià l'aparició del melodrama, que conrearen sobretot Josep Maria Tàpies i Santiago Vendrell; aparegué també el teatre religiós, que tenia poques possibilitats d'actuació i no agradava al públic. Va aparèixer un teatre independent; es tractava d'un teatre més modern i d'acord amb Europa. A les Illes Balears i al País Valencià el teatre no té un panorama tan ric, però hi ha teatre independent.

Manuel de Pedrolo

Es guanyà la vida treballant en una oficina d'informació i amb feines editorials tals com assessor literari, corrector i traductor. Conreà tots els gèneres: l'assaig, la poesia, el teatre i la novel·la; tots li interessaven, tots li servien per explicar el seu pensament i per a recrear nous mons, que o bé retrataven una societat complexa i reprimida o n'imaginaven una de nova amb altres possibilitats, sobretot d'alliberament, personal o col·lectiu. De la seva obra com a dramaturg destaquem Homes i no, Tècnica de cambra i Darrera versió, per ara, tres de les tretze obres que va escriure entre 1954 i 1963, les quals giraven entorn del problema de la llibertat de l'home. En aquests drames, trobem els personatges empresonats, aïllats del món exterior. I encara que els més decidits lluiten per aconseguir una millor qualitat de vida, la gran majoria acaba per admetre i acostumar-se a la situació de repressió a causa de la por que desperta el desconegut. Pedrolo utilitza aquestes tècniques de l'absurd per burlar el rigor de la censura franquista que afectà el seu temps, aïllant el nostre país de la resta del món i que va reprimir la seva llibertat.