Teatre clàssic: De Plaute a Terenci

La comèdia. Plaute i Terenci

La comèdia entrà a Roma per influència de la cultura grega. Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues. Plaute compongué un tipus de comèdia d’esperit romà.

A Roma convivien:

• Fabula palliata (Plaute): la comèdia a la manera grega. L'acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges eren grecs que vestien el pallium.
• Fabula togata: comèdia d’ambient romà en què els actors vestien la toga.

La vida i obra de Plaute

Titus Maccius Plautus (s. III aC) va néixer a Sarsina poc abans del 250 aC. Sembla que va anar a Roma de jove, on es dedicà al món del teatre i formà part d’una companyia de còmics. Va decidir dedicar-se al comerç, però el seu negoci fracassà.

Plaute es dedicà exclusivament a la comèdia palliata. La tradició li atribueix 130 comèdies, però només 21 han estat considerades autèntiques: Captivi, Casina, Mercator, Miles Gloriosus, Persa, Pseudolus...

Totes les comèdies segueixen un fil argumental semblant: membres d’una família es veuen obligats a una separació forçosa que porta a confondre una persona per una altra i a intercanviar-se els papers. Sempre hi ha la intervenció de l’esclau protagonista per resoldre l’embolic. Plaute crea uns tipus de personatges fixos. La seva finalitat: fer riure al públic.

A) Personatges protagonistes

• El vell (senex): Pare estricte amb els fills i els esclaus. Normalment és objecte de les burles de l’argument.
• La matrona: La mare de família de tota comèdia. Té mal caràcter, és capriciosa i malgasta els diners.
• El jove (adulescens): Normalment protagonista de les comèdies, tot i que queda eclipsat pel seu esclau. Sol estar enamorat d’una cortesana o d’una noia de bona posició.
• La jove (virgo): Cortesana (plena de vicis, malparlada i molt enamorada) o jove donzella. La seva aparició escènica està molt limitada.
• L’esclau (servus): És el verdader protagonista de les comèdies: llest, murri, desvergonyit, mentider, que no s’atura davant de cap dificultat, que enganya per aconseguir el que vol. Es burla de tothom. És el que guia l’acció, el que provoca els embolics i els desfà. És intel·ligent i els altres són titelles a les seves mans.

B) Personatges secundaris

• El soldat (miles): Amb aquest personatge pretén ridiculitzar els militars en general; el presenta fanfarró perquè presumeix de les seves conquestes, tant bèl·liques com femenines (en realitat, covard i no amant).
• El paràsit (parasitus): Personatge còmic i astut que fa el que sigui per omplir el seu estómac.
• El prestador: Personatge que vol treure el màxim rendiment dels seus préstecs sense interessar-se per les circumstàncies dels deutors.

Plaute s’inspirava en la Comèdia Nova grega (Menandre), i va saber donar a les seves obres un caràcter romà.

El gran mèrit de Plaute, però, no es troba tant en l’argument de les seves obres, en els personatges o en les innovacions, sinó en el llenguatge que utilitza: viu, ric, expressiu i completament nou. Utilitza jocs de paraules, juraments, insults, repeticions, refranys, malediccions... que enriqueixen la llengua llatina.

El llenguatge que utilitza Plaute és un viu reflex de la llengua del carrer. Sap connectar amb els espectadors: els humils parlen de forma grollera, no gens culta, i els homes de classe alta parlen una llengua noble, elegant.

Quant a l’estructura:

1. Plaute comença algunes de les seves comèdies amb un pròleg, que explica breument la trama principal.
2. Argument acròstic: amb la inicial de cada vers es pot llegir el títol de la comèdia.
3. Plaute escriu de manera contínua i sense cap separació. Els personatges marquen les diverses escenes.

La vida i obra de Terenci

Publi Terenci Àfer (s. II aC) mai no va aconseguir la popularitat del seu predecessor. Nascut a Cartago, va arribar a Roma de molt jove com a esclau. El seu amo el va educar i li va concedir la llibertat. L’introduïren en el cercle dels Escipions. Sis comèdies: Andria, Heautontimorumenos, Eunuchus, Phormio, Hecyra i Adelphoe. La comèdia Eunuchus és especialment coneguda i l’argument tracta d’un jove que es fa passar per eunuc per aconseguir entrar a casa de la seva estimada.

Les comèdies de Terenci són diferents de les de Plaute, ja que estan perfectament calculades, són reflexives i no deixen via lliure a l’espontaneïtat. La seva estructura rítmica és menys rica que la de Plaute i els personatges esdevenen el nucli de l’acció. El llenguatge de les comèdies de Terenci és més refinat que el de Plaute i defuig els acudits, les frases fetes, els refranys, etc.

És per això que Terenci no va ser tan ben acollit com ho va ser Plaute, ja que el caràcter educatiu i moralitzador de les seves obres no va ser acceptat per una part dels espectadors.