Teatre Modernista i Noucentisme: Guia de Literatura Catalana

El Teatre Modernista

És aquell que trenca els esquemes del teatre del moment, el qual era realista, i adopta nous models europeus.

Corrents del teatre modernista

Teatre regeneracionista

Influït per Henrik Ibsen (Un enemic del poble), aquest teatre va representar una renovació important respecte al que es feia durant la Renaixença.

Gràcies a la influència d'Ibsen, apareix l'autor Joan Puig i Ferrater, que mostra un fort compromís amb la societat. Una de les seves obres destacades és Aigües encantades. Un altre autor important és Ignasi Iglésias, que va tenir molt d'èxit amb un teatre de caràcter independent.

Teatre simbolista

Influït per Maurice Maeterlinck (La intrusa), es caracteritza per obres breus, amb poca escenografia, on sorgeix un món interior molt ric dels personatges.

Els autors més representatius d'aquest corrent són Adrià Gual i Santiago Rusiñol.

Santiago Rusiñol

Autor d'obres com L'auca del senyor Esteve i El místic. El seu teatre és breu però molt intens sentimentalment i fa una utilització molt acurada dels registres lingüístics i del llenguatge. El tema principal de les seves obres és el conflicte entre l'artista i la societat, on l'artista rebutja el materialisme de la burgesia.

El Noucentisme (1906-1923)

Moviment que va partir del Modernisme i que es va iniciar el 1906 i acaba el 1923 amb el cop d'estat de Primo de Rivera. El Noucentisme s'allunyà de les idees modernistes per crear-ne de noves, recollint les aspiracions de la burgesia catalana i creant una ideologia a favor dels seus interessos.

Context històric i cultural

• 1906: Eugeni d'Ors publica el seu Glossari en forma d'articles al diari La Veu de Catalunya.
• 1907: Es crea l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
• 1914: Es constitueix la Mancomunitat de Catalunya.
• 1917: Mor Enric Prat de la Riba (president de la Diputació de Barcelona) i el substitueix Josep Puig i Cadafalch.
• 1918: Acaba la Primera Guerra Mundial, fet que afecta la societat, que entra en crisi.
• 1923: Cop d'estat de Primo de Rivera. Es comença a suprimir la Mancomunitat de Catalunya, que desapareix totalment el 1925.

Fixació de la llengua i característiques

Els noucentistes impulsen la normativització de la llengua catalana:

• 1911: Es crea la Secció Filològica de l'IEC.
• 1913: Es publiquen les Normes ortogràfiques, elaborades per Pompeu Fabra.
• 1918: Es publica la Gramàtica catalana.
• 1932: Es publica el Diccionari general de la llengua catalana.

Trets principals del Noucentisme

• Partidaris de les obres ben fetes i formals.
• Predomini del classicisme.
• El paisatge que destaca és el mediterrani.
• Els gèneres predilectes són l'assaig i la poesia, amb un rebuig de la novel·la.

Josep Carner

Va ser un alumne superdotat. Als 14 anys ja publicava articles a la revista L'Aureneta i als 18 anys es va llicenciar en Dret i en Filosofia i Lletres. Va escriure articles per a revistes com Catalunya i Empori.

Etapes de la seva obra

• 1a etapa (formació modernista): Amb influència de Jacint Verdaguer i temàtica humorística. Obres: Llibre dels poetes, Sonets.
• 2a etapa (noucentista): Destaca Els fruits saborosos (18 poemes), que recorre quatre etapes de la vida: infantesa, maduresa, vellesa i immortalitat.
• 3a etapa (simbolista): Abandona Catalunya i tradueix poesia xinesa. Obres: La primavera al poblet, El cor quiet.
• 4a etapa (metafísica): Amb Nabí, es qüestiona el sentit de la vida.
• 5a etapa (retorn als inicis): Torna als temes noucentistes, revisant i reescrivint la seva obra. Obres: Obres completes, Museu zoològic.