Teixits vegetals: arrel, tija i fulla, guia completa

Teixits Vegetals: Unitats Funcionals i Estructurals

Teixit: Conjunt de cèl·lules que constitueixen una unitat funcional i estructural. Exemple: l'epidermis protegeix l'organisme de l'exterior.

Òrgan: Conjunt de teixits que realitzen una funció determinada. Exemple: l'estómac digereix part dels aliments. Els vasos conductors transporten substàncies.

Tipus de Teixits Vegetals

Segons la capacitat que presenten les cèl·lules per dividir-se, hi ha dos grups:

1. Meristemes o Teixits Meristemàtics

Les seves cèl·lules es poden dividir. Segons on es troben, distingim:

1.1. Meristemes Apicals o Primaris

Es troben als extrems dels vegetals; permeten el creixement en longitud. Distingim els que es troben a les arrels i els de la tija.

1.2. Meristemes Secundaris

Són els que permeten el creixement en grossor. Es troben a capes de l'interior de la tija i les arrels.

2. Teixits Definitius o Adults

Són els que proporcionen protecció.

2.1. Teixits Epidèrmics

Recobreixen l'exterior del vegetal.

• Exemple: Epidermis: Recobreix les parts verdes i les zones de creixement, està formada per una capa de cèl·lules i presenta orificis (estomes) per a l'intercanvi de gasos (CO2, O2 i H2O en forma de vapor).
• Exemple: Peridermis: Formada per diverses capes de cèl·lules; les parets cel·lulars s'engrossen i s'impregnen de substàncies endurides com la suberina, que forma el suro.

2.2. Parènquimes

Es troben sota l'epidermis, formats per diverses capes de cèl·lules en forma poligonal (cilíndrica, cúbica). Segons la seva funció, hi ha dos tipus principals:

• Clorofíl·lic: Presenta els cloroplasts amb clorofil·la i per això fan la fotosíntesi. Es troba principalment a les fulles i a les tiges verdes.
• De reserva: Emmagatzema substàncies com el midó (parènquima de reserva), aigua (aqüífer), aire (p. aerífer) i substàncies que se segreguen (p. glandular).

2.3. Colènquimes i Esclerènquimes

Són els teixits que tenen funció de suport o estructural. Tenen les parets cel·lulars engrossides.

• Colènquima: Format per cèl·lules vives i paret cel·lular de cel·lulosa, en la qual es diposita lignina. Es troba a les parts joves de la planta i a les plantes herbàcies.
• Esclerènquima: Format per cèl·lules mortes. La lignina impregna tota la cèl·lula i forma les parts dures de la planta; forma la fusta.

2.4. Vasos Conductors

Són els encarregats de transportar substàncies per la planta. Segons les substàncies que transporten i la seva estructura, tenim:

• Tubs cribosos: Formats per cèl·lules vives amb la paret de separació perforada. La seva unió forma el floema. Transporta la saba elaborada.
• Tràquees i traqueides: Formades per cèl·lules mortes amb les parets engrossides. La seva unió forma el xilema. Transporta la saba bruta.

L'Arrel: Una Connexió Subterrània

Generalment és un òrgan subterrani amb geotropisme positiu. Es forma a partir de la radícula (part de l'arrel).

Funcions de les Arrels

1. Fixar la planta al sòl.
2. Absorció d'aigua i substàncies minerals.
3. Mantenir l'equilibri hídric (absorció i transpiració).
4. Emmagatzemar substàncies de reserva.
5. Sintetitzar hormones com les giberel·lines.

Estructura Externa de l'Arrel

1. Collet: Zona d'unió entre l'arrel i la tija.
2. Regió suberosa: Zona engrossida que aguanta la planta.
3. Regió pilífera: És la zona on es troben els pèls absorbents, que xuclen les sals minerals i l'aigua del sòl.
4. Regió de creixement: Zona amb meristema, responsable de l'allargament de l'arrel.
5. Caliptra: És un didal de cèl·lules endurides que protegeix la zona de creixement.

Estructura Interna de l'Arrel

1. Epidermis: S'anomena rizodermis i presenta els pèls absorbents, amb el creixement en forma de peridermis.
2. Còrtex: Format per parènquima, quan les plantes són llenyoses presenta esclerènquima.
3. Cilindre central: Conté els feixos de vasos conductors (xilema i floema) i el pericicle, que té funcions meristemàtiques (forma nous vasos conductors).

Tipus d'Arrels

1. Axonomorfes

Formades per una arrel principal i altres secundàries. Exemple: Ametller; si acumulen substàncies nutritives s'anomenen napiformes.

2. Fasciculades

Totes les arrels tenen la mateixa importància i mida. Exemple: Cereals (blat i ordi), cebes, alls, …

La Tija: Un Camí per a la Saba

És la porció de la planta que duu les fulles i presenta ramificacions. Comprèn la zona entre el collet i la gemma apical. Generalment presenta geotropisme negatiu i creix de forma vertical.

Funcions de la Tija

1. Suport de l'estructura de la planta.
2. Transport d'aigua i sals minerals (arrels a les fulles) i substàncies procedents del metabolisme (fulles a la resta de la planta).
3. Emmagatzemar substàncies nutritives o aigua.
4. Producció de nous teixits.

Estructura Externa de la Tija

1. Gemma: Engrossament que dóna lloc a les flors o brots nous.
2. Nus: Zona de la tija on s'insereixen les fulles i les gemmes.
3. Entrenús: Zona de la tija que es troba entre dos nusos.

Estructura interna de la tija: Igual que l'externa.

Tipus de Tiges

1. Tiges Subterrànies

Són les que es desenvolupen dins el sòl. Com:

1.1. Tubercle

Són tiges subterrànies engrossides i plenes de substàncies de reserva. Exemple més conegut: Patata (Solanum tuberosum).

1.2. Bulb

Són tiges curtes amb arrels fasciculades i amb una gemma superior protegida per capes carnoses. Exemple: Ceba (Allium cepa).

2. Tiges Aèries

Creixen a l'exterior del sòl. Com:

2.1. Tronc

És una tija recta i ramificada de consistència llenyosa. Més desenvolupada als arbres que als arbusts. Exemple: Pi (Pinus halepensis), Mata (Pistacia lentiscus).

2.2. Canya

És una tija erecta amb nusos ben marcats. És típica de gramínies. Exemple: Bambú (Poaceae Bambusoideae).

Les Fulles: Fàbriques d'Aliment

Són apèndixs que surten de la tija, generalment de forma laminar i de color verd.

Funcions Principals de les Fulles

1. Realitzen la fotosíntesi (6 CO2 + 6 H2O ---(llum)--- C6H12O6 + 6 O2).
2. Transpiració (evaporació d'aigua a través de les fulles, aconsegueix la termoregulació).

Estructura Externa d'una Fulla

1. Marge.
2. Pecíol: Estructura o peduncle per on s'uneix la fulla a la tija.
3. Limbe o làmina: Zona laminada de color verd; hi distingim dues cares: faç o anvers (cara superior, generalment endurida i impermeable) i revers (cara inferior de color més clar i presenta estomes).
4. Nervis: Prolongacions dels vasos conductors que es ramifiquen per tota la superfície.

Estructura Interna d'una Fulla

1. Epidermis: Capa de cèl·lules que recobreix la fulla. Sol estar impregnada de substàncies impermeables i presenta estomes (porus per a l'intercanvi de gasos).
2. Parènquima en palissada: Teixit format per cèl·lules riques en cloroplasts i molt atapeïdes.
3. Parènquima lacunar o esponjós: Es troba al revers de la fulla, format per cèl·lules grosses amb menys cloroplasts i espais entre elles.
4. Vasos conductors: Es troben formant els nervis i s'encarreguen del transport de substàncies.

Tipus de Fulles

Segons la presència o no de pecíol

• Peciolades: Amb pecíol. Exemple: Ovada.
• Sèssils o assegudes: Sense pecíol.

Segons l'estructura del limbe

• Simples: Limbe format per una sola peça.
• Compostes: Limbe ramificat, presenta fulles petites (folíols).

Segons la nervació

• Paral·lelinèrvies: Tenen la nervació paral·lela.
• Pinnades: Presenten un nervi principal amb ramificacions.