Tendències industrials mundials i desigualtats territorials

Tendències de la indústria mundial

Les tendències industrials mundials han variat degut a la globalització. Aspectes rellevants d'aquests canvis:

• L'augment del dinamisme de la revolució tecnològica ha fet que la productivitat industrial augmenti i els costos disminueixin.
• L'enfortiment dels sistemes d'informació ha donat lloc al desenvolupament de sectors industrials: electrònica, informàtica, telecomunicacions i robòtica.
• L'aparició d'espais industrials dinàmics, localitzats als països en vies de desenvolupament, especialment a Àsia, ha provocat un augment de la competència, i obliga a crear i incorporar innovacions tecnològiques que facin que les empreses siguin emprenedores, o bé també agressives.

Espais industrials al món

Podem diferenciar la indústria als països desenvolupats i la indústria als països en vies de desenvolupament.

Indústria dels països desenvolupats

És una indústria moderna, d'alt nivell productiu. Els països disposen de capitals, tecnologia avançada, personal qualificat i bones infraestructures. Gaudeixen d'un sit de domini i influeixen en el mercat internacional, ja que controlen els intercanvis comercials i els preus dels productes. Alguns d'aquests països són grans centres de decisió mundial.

Els tipus d'indústria són molt variats (distribució de matèries primeres, productes químics, aliments, indústries de punta). Moltes d'elles s'han descentralitzat (situar fàbriques en llocs més rendibles).

Països: EUA, Japó, Alemanya, França, Regne Unit, Rússia.

Indústria dels països en vies de desenvolupament

És una indústria de baix nivell productiu, perquè disposa de pocs mitjans i té dependència dels països desenvolupats. En el mercat internacional ocupen un sit de perifèria, tenen poca capacitat de decisió i de control sobre els intercanvis i els preus. Indústries destacades: mineries, fabricació de productes amb poc valor afegit (indústries poc competitives). Cal destacar els països parcialment industrialitzats. Aquests disposen de força de treball humana per a un procés industrial basat en la manufactura, molt orientada cap a l'exportació: aparells electrònics, calçat, vestit, aliments.

Països: Brasil, Mèxic, Xina, Índia.

Territoris desiguals al món

Els països s'agrupen en tres espais segons el grau de desenvolupament i ingressos:

• Territoris centrals: formats pels països de la tríada (EUA, UE, Japó), que controlen el comerç i la tecnologia, mantenen alts nivells de productivitat, tenen economies diversificades i gaudeixen d'ingressos elevats. Tenen un sit de domini i explotació sobre altres regions, que es manté a través de fórmules de dependència financera, comercial i cultural.
• Territoris perifèrics: mantenen economies poc complexes, amb baixos nivells de productivitat, base agrària i un desenvolupament industrial escàs o incipient. Tenen relacions dependents i desavantatjoses (Àfrica subsahariana).
• Territoris semiperifèrics emergents: combinen característiques d'ambdós, cosa que dona lloc a un cert desequilibri. Són els estats que continuen seguint les directrius emanades dels països centrals o que estan tenint un desenvolupament capaç de convertir-los en líders regionals o amb pes i influència (Brasil, Argentina, Sud-àfrica, Índia, Xina, Turquia).

Comerç desigual

Els països no desenvolupats tenen un volum comercial molt escàs a causa de les característiques de la producció i dels fluxos comercials. Molts països amb economies de subsistència ni tan sols tenen béns que els permetin accedir al comerç internacional. Altres conreen productes ben cotitzats, destinats a la comercialització mundial. Tanmateix, els preus es fixen a les borses de Nova York, Londres, París... i les multinacionals que obtenen beneficis molt elevats amb el seu paper d'intermediaris. Per aquest motiu ha sorgit el comerç just.

Hi ha àrees d'Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia que queden aïllades de les rutes comercials i els resulta difícil accedir al trànsit de mercaderies (xarxes de comunicació deficients i potencial escàs). Aquests països exporten pocs béns a baix preu i importen productes manufacturats a preus molt alts. El dèficit agreuja el problema del deute extern, que amenaça les seves economies. El FMI o el Banc Mundial els donen préstecs que no poden tornar, i l'acumulació d'interessos arriba a augmentar el crèdit inicial (necessitat de prorrogar els deutes).