La teoria de David Hume: substància, impressions i idees
La crítica de Hume a la idea de substància
No es pot demostrar l'existència de la substància, ni material ni espiritual. Els sentits no ens donen la percepció de la substància, sinó només sensacions que ens informen dels accidents. La possibilitat de la idea de substància té el seu origen en una impressió de reflexió, que es redueix a passions i emocions. La idea de substància és una col·lecció d'idees simples unides per la imaginació, que posseeixen un nom particular i que som capaços de recordar.
Mai no tenim presents a l'esperit altres existències que les percepcions. Aquesta afirmació té greus conseqüències pel que fa a l'afirmació de l'existència dels cossos. No podem concebre com són els objectes en realitat. Hume no nega l'existència de cossos independents de les percepcions, però afirma que la font de la noció de l'existència és la imaginació. No es pot demostrar l'existència de la substància material.
Les percepcions: impressions i idees
3. Què entén Hume per percepcions? De quants tipus n'hi ha? Quines són les seves característiques i com es relacionen?
Igual que Locke, Hume fa derivar tots els continguts de la ment de l'experiència, si bé ara, en comptes d'idees, reben el nom de percepcions.
El nostre pensament està reduït a límits molt precisos: tots els materials del nostre pensar es deriven, en darrer terme, de la nostra percepció. I, per tant, la raó mai no podrà engendrar per ella mateixa cap idea original; tot el que hi ha en ella ho deu enterament a l'experiència.
Classificació de les percepcions
Les percepcions (continguts de la ment) no són totes de la mateixa mena. Hume distingeix entre impressions i idees:
- Les impressions són les dades immediates de l'experiència, com les sensacions o les passions.
- Les idees, en canvi, no són més que còpies o imatges de les impressions.
La diferència entre impressions i idees s'estableix segons el grau de força i vivesa amb què aquestes percepcions incideixen sobre la ment.
Tipus d'impressions
Referint-se a les impressions, Hume diu que poden ser de dues maneres:
- De sensació: que sorgeixen en la ment per causes desconegudes.
- De reflexió: que deriven de les idees.
Suposem que tinc una impressió de fred, que va acompanyada per una impressió de dolor. Un cop aquesta impressió ha cessat, una còpia roman en la nostra ment i és anomenada idea.